Crisi espanyola de 1917
From Wikipedia, the free encyclopedia
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).[1] Van coincidir amb una conjuntura internacional especialment crítica aquell mateix any. En canvi, la historiografia mundial no sol emprar el nom de «crisi» per a aquest període, reservant-lo per a algunes qüestions puntuals relacionades amb la Primera Guerra Mundial: la crisi de reclutament al Canadà[2] i la crisi de construcció naval als Estats Units.[3]
Tipus | crisi política | ||
---|---|---|---|
Data | 1917 | ||
Estat | Restauració borbònica | ||