Crisòbul
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un crisòbul[1] (en llatí: bulla aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, krissovil·lós, és a dir, 'segell d'or'), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'edat mitjana per les corts d'Occident amb el nom de butlla d'or.
Aquest terme deriva del grec antic χρυσος (khrissos), és a dir, 'or', i del llatí bulla, que significa 'objecte rodó', en referència al segell estampat en la part inferior dels documents oficials. Per extensió, el terme va arribar a usar-se per a designar el document sencer. Per indicar la particular importància de l'edicte, el segell tenia la característica de ser d'or.
Entre els documents més importants d'aquest tipus publicats a l'Imperi Romà d'Orient, es troben:
- Crisòbul de 885 de l'emperador Basili I, sobre la concessió d'autonomia al mont Atos.
- Crisòbul del 1082 de l'emperador Aleix I Comnè, sobre els drets comercials de la República de Venècia, a l'Orient.
- Crisòbul de 1126 de l'emperador Joan II Comnè sobre els drets comercials venecians.