From Wikipedia, the free encyclopedia
Chronoxyle[1] (neologisme d'origen francés, l'equivalent català seria cronoxil) o monòlit[2] de fusta morta, són neologismes que designen:
Siga per raons pedagògiques, científiques o de protecció de la natura, els cronoxils han de compensar-se en la seua regressió de les grans fustes mortes dels boscs. Si es reconstitueixen, han de recompondre's amb fusta sense pesticides i si és possible haurien de procedir d'arbres que s'hagen desenvolupat en llocs lliures de substàncies químiques romanents (plom, mercuri, sal, etc.). Poden també tenir una vocació secundària artística, com a senyal, tòtem, o treball d'art si es talla la fusta.
La majoria dels cronoxils actualment reconstituïts ho foren per raons pedagògiques i d'estudi científic, més que com a veritable eina de conservació de la natura. Permeten, per exemple, a desenes de generacions d'alumnes de seguir i estudiar en un mateix indret la projecció de la descomposició i estudiar-ne els protagonistes (bacteris, bolets, insectes, etc.).
Les dades adquirides per l'estudi de la fusta morta palesen que conservar duradorament les associacions saproxíliques (fauna, bacteris, fongs de la fusta morta...) depén de la connectivitat dels trossos de les fustes.
Als boscs madurs (de 100 a 500 anys i més, segons la composició de les seues espècies forestals) que són els arbres senescents, les fustes mortes encara dempeus o tombades al sòl tenen un interés ecològic principal per a la biodiversitat:
La silvicultura sostenible comença per integrar la protecció o per reintroduir una quantitat mínima de fusta morta als boscs. Les zones de reserva integral permeten protegir-los, però el caràcter fragmentat i la insularitat ecològica de moltes repoblacions i boscs fan aquestes mesures molt insuficients per al manteniment d'una biodiversitat important en les comunitats saproxíliques. Per açò algunes ciutats desenvolupen una estratègia de reintroducció de fusta morta als seus grans parcs urbans (p. ex.: Lille a França) que obtingué una etiqueta de gestió ecològica “Espais verds ecològics” lliurada per Ecocert al 2007).
Diferents tipus de cronoxils:
Les col·lectivitats han d'adoptar mesures raonables per garantir la seguretat de les guies, i protegir els hàbitats d'espècies protegides (entre les quals la fusta morta o senescent necessària per a la supervivència de molts invertebrats i vertebrats protegits): dos objectius que semblen de vegades contradictoris. Un arbre mort dempeus presenta, a mesura que es descompon, un risc creixent de caiguda en cas de tempesta. Un tronc antic pot caure sobre si mateix i aixafar qui siga al seu costat. Per això es recomana indicar i seguir els arbres morts i cronoxils situats a la vora d'eixos de pas. Els arbres i troncs antics i buits poden també albergar ruscs salvatges o nius de vespes que poden també indicar-se per a informació del públic.
Els invertebrats són la major part de les espècies i representen la porció fonamental de biomassa animal sobre la terra i en aigües dolces i marines. Són també entre les espècies més amenaçades, ja ho va recordar el Consell d'Europa al 1986, demanant als estats membres identificar i protegir una xarxa de boscs madurs rics en fusta, primordials per a la supervivència de les espècies saproxíliques (que deterioren la fusta i s'alimenten produint una part essencial de l'humus forestal).
Les espècies (animals, fúngiques i vegetals) relacionades per la presència de fusta morta, són entre les amenaçades i, en particular, els invertebrats. Les principals causes de la seua desaparició són l'extermini dels boscs madurs molt rics en fusta morta, i la desaparició de la fusta morta en immensos espais urbanitzats o conreats a Europa, i potser també la contaminació global de la biosfera pels pesticides. A les zones de clima temperat, en un bosc natural madur, “verge” d'explotació; un 30% de la fusta és morta. I cada tona d'aquesta llenya alimenta diverses tones d'animals, bolets, bacteris, que eren la causa dels rics sòls forestals amprats per l'agricultura.[4]
Com ajudar aquestes espècies a sobreviure, quan el seu hàbitat desapareix, i quan calen de 200 a 600 anys per produir els arbres que els convindrien més? Els cronoxils i monòlits són un mitjà de salvar els invertebrats saproxílics i els seus depredadors, oferint-los un hàbitat provisional de substitució, a l'espera que als boscs, tanques i jardins es torne a aprendre a conservar la fusta morta.
Segons la grandària, el volum i la naturalesa del cronoxil, segons si presente o no ascles, càries i forats que faciliten l'entrada dels descomponedors, la dessecació retardarà més o menys el procés de descomposició, sobretot si s'aïlla del sol i del vent.
Per exemple, al sector boscós del parc de Windsor un cronoxil de roure romangué dempeus durant més de 55 anys, mentre que un de veí de faig s'enfonsà després de sols 15 anys.
El procés de descomposició es pot endarrerir tallant branques o trossos de branques, permetent una durada de vida de diverses dècades a alguns segles per a algunes fustes dures, i evitant que els troncs més grossos es trenquen per l'efecte del vent. En condicions fresques i humides, el cronoxil alberga altres espècies que veuen també el seu hàbitat reduir-se.
Cal inspeccionar regularment la base del tronc, de les arrels, sobretot després de les tempestes, després dels llargs períodes de pluja i gelada per prevenir-ne els riscs de caiguda.
Abans que el cronoxil puga caure, es pot deixar en terra, on el treball de descomposició continuarà, o transportar-lo. Se'n pot també interrompre el procés, per exemple en un recinte tancat de museu, escola, biblioteca, universitat, etc., o protegir-lo amb un tancament o en una zona entollada d'aigua (en un jardí o en un lloc públic). Una vigilància i sobretot molta pedagogia limitaran la temptació que sembla gairebé natural per als nens de fer caure els més petits d'aquests cronoxils o d'incendiar-los en període de sequera.
Aspectes culturals
El concepte de cronoxil pot ser a voltes semblant a arbre notable, arbre venerat per raons històriques, familiars (tomba o esperit dels avantpassats), paisatgistes o religioses. En la darrera imatge, s'asseguraren i conservaren dos arbres morts, als jardins de Kagoyamaen (Japó).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.