Cumdach
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un cumdach és una caixa o estoig ornamentats emprats com a reliquiari per a guarir llibres considerats com a relíquies de sants que els havien utilitzat durant l'alta edat mitjana a Irlanda. Normalment són posteriors al llibre que contenen, sovint diversos segles.[1] Habitualment el llibre prové de l'època heroica del monacat cristià, abans de l'any 800, i el cumdach supervivent data de després de l'any 1000. Molts d'ells van estar refets durant el període gòtic. La forma usual és un disseny basat en una creu a la part frontal, decorada amb grans gemmes de cristall de roca, o d'altres pedres semi-precioses. Alguns duen una cadena o cordill per ser penjades del coll, ja què es creia que col·locar-lo prop del cor atorgava beneficis espirituals i mèdics. També eren utilitzats com a testimonis en contractes. Molts eren guardats de forma hereditària per famílies importants que havien establert vincles amb determinats monestirs.[2] La majoria de cumdachs que han arribat als nostres dies estan dipossitats al Museu Nacional d'Irlanda.
Només han sobreviscut cinc exemplars dels primers temps. Es tracta del Llibre de Dimma i el Llibre de Mulling, dipositats al Trinity College, Dublin, i el Cathach de sant Columba (Museu Nacional d'Irlanda) i el Missal de Stowe a la Royal Irish Academy. Només el cumdach per als Evangelis de sant Molaise ha arribat fins a nosaltres sense el llibre. D'altres llibres, com el Llibre de Kells, el Llibre d'Armagh i el Llibre de Durrow se sap que originalment incloïen cumdachs, però degut als seus valuosos metalls preciosos van ser objectiu de saquejadors i lladres. A diferència d'altres esglésies, l'església irlandesa va fer èmfasi en les relíquies d'objectes emprats, o que es pensava que havien estat emprats, per sants monàstics, en contra de les parts de cossos.[3]