Càmera lúcida
From Wikipedia, the free encyclopedia
La càmera lúcida o càmera clara és un instrument òptic que utilitzen els artistes com una ajuda per a dibuixar. Va ser patentat el 1806 per William Hyde Wollaston, tot i així, sembla que la càmera lúcida no és més que una reinvenció d'un dispositiu descrit clarament 200 anys abans per Johannes Kepler en la seva obra Dioptrice (1611). Cap al segle xix la descripció de Kepler va caure en l'oblit, així que ningú va demandar a Wollaston. El terme càmera lúcida és de Wollaston. [1]
El nom «càmera lúcida» (nom procedent del llatí, amb el sentit ‘habitació il·luminada’) intentava òbviament recordar el sistema d'ajuda per al dibuix que s'utilitzava abans de la càmera fosca. No hi ha similituds òptiques entre els sistemes: La càmera lúcida és un aparell lleuger i transportable que no requereix de condicions d'il·luminació especials. No projecta cap imatge.