Cèsar August Jordana i Mayans
escriptor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
C. A. Jordana, nom de ploma de Cèsar-August Jordana i Mayans (Barcelona, 1893 - Santiago de Xile, 1958), fou un escriptor i traductor català, conegut també per les seves obres lingüístiques i gramaticals, que signava amb el pseudònim Bernat Montsià.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1893 Barcelona |
Mort | 1958 (64/65 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, traductor |
Estudià la carrera d'enginyer, però l'abandonà per la literatura. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera va col·laborar amb la Societat d'Estudis Militars (SEM). Durant els anys de la República fou director de l'Oficina de Correcció de la Generalitat de Catalunya. Compromès amb la causa republicana, en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, i d'ací agafà un vaixell cap a Xile; després va passar a l'Argentina, on fou assessor literari de l'Editorial Sudamericana (d'Antoni López Llausàs) i col·laborà amb la premsa i programes radiofònics en català que promovien els casals catalans.
La seva obra com a escriptor i publicista fou especialment prolífica durant els anys vint i trenta del sXX, en què publicà narracions, articles i ressenyes en diversos diaris i revistes, com La Publicitat, Mirador, L'Opinió. Per a l'Editorial Barcino traduí Shakespeare i a la «Biblioteca A tot vent» de les Edicions Proa, en què aparegueren algunes de les seves novel·les, publicà diverses traduccions de narradors anglesos del segle xix (Thomas Hardy, George Meredith, Walter Scott, R. L. Stevenson); el 1930, a la col·lecció «Els d'Ara» de Proa, aparegué la seva traducció de Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf, publicada en anglès només cinc anys abans. Durant el 1938, escriví per al setmanari Meridià una sèrie d'articles, peces mestres del periodisme literari, que retraten, amb un estil viu i punyent, allunyat de tot costumisme, la vida a la Barcelona bombardejada de la rereguarda. Des d'Amèrica, col·laborà amb revistes representatives de l'exili català com Catalunya, de Buenos Aires, i Germanor, de Santiago de Xile.
El seu estil narratiu era d'un humor irreverent influït d'antuvi per Anatole France i més tard de caràcter experimental influït per James Joyce.