Daniel Bernoulli - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Daniel Bernoulli.

Daniel Bernoulli

De Viquipèdia

Infotaula de personaDaniel Bernoulli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1700 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Groningen Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1782 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Basilea Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPeterskirche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Basilea
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSuïssa Suïssa
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Basilea
Tesi acadèmicaDissertatio inauguralis physico-medica de respiratione (1721)
Director de tesiJohann Bernoulli
Conegut perprecursor de la teoria cinètica molecular
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, teoria de la probabilitat, càlcul diferencial, física, mecànica i física matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Sant Petersburg
Basilea Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióAcadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Universitat de Basilea
Membre de
ProfessorsJohann Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJohann (III) Bernoulli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesJohann Bernoulli Modifica el valor a Wikidata  i Dorothea Falkner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansNicolaus Bernoulli II, Johann Bernoulli II i Anne Catherine Bernoulli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsJakob Bernoulli (oncle)
Nicolaus Bernoulli (en) Tradueix (oncle)
Hieronymus Bernoulli (en) Tradueix (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 38233438 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Bernoulli (Groningen, 8 de febrer de 1700Basilea, 17 de març de 1782)[1] va ser un matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seva vida a Basilea, Suïssa. Va treballar amb Leonhard Euler en les equacions que porten els seus noms.[2] El Principi de Bernoulli és una de les bases de la hidrodinàmica. S'aplica a fluids incompressibles, regulars i no viscosos al llarg d'una línia de flux.

Vida

Fill de Johann Bernoulli, nebot de Jakob Bernoulli, germà menor de Nicolaus Bernoulli II i germà major de Johann Bernoulli II, Daniel Bernoulli va ser de lluny el més capaç dels joves Bernoulli. Va mantenir una dolenta relació amb son pare.[3][4] Una vegada que van presentar-se alhora a un concurs científic de la Universitat de París, Johann, incapaç de suportar la "vergonya" de ser comparat amb el seu fill, va despatxar aquest de casa.[5] Johann Bernoulli també va tractar de plagiar el tractat Hydrodynamica de Daniel, rebatejant-lo com Hydraulica. Malgrat els intents de reconciliació de Daniel, el pare es va mostrar ressentit fins a la mort.

Quan Daniel tenia cinc anys, va nàixer el seu germà menor, Johann Bernoulli II.

Son pare, que creia que les matemàtiques no eren un mitjà segur per a guanyar-se la vida, volia que el jove Bernoulli es preparés per als negocis, malgrat la passió d'aquest per la matemàtica. Daniel, a desgrat, va complir el desig de son pare, i va estudiar administració. Després son pare li va demanar que estudiara medicina, i Daniel ho va acceptar, amb la condició que alhora son pare li ensenyes matemàtiques.

Va ser amic íntim d'Euler.[2] Va viatjar a Sant Petersburg l'any 1724 com a professor de matemàtiques, però no s'hi trobava a gust, i una malaltia temporal, l'any 1733 va ser l'excusa perfecta per a anar-se'n. Va tornar a la Universitat de Basilea, on successivament va ocupar les càtedres de medicina, metafísica i filosofia natural fins a la seua mort.[5]

El maig de 1750 va ser elegit membre de la Royal Society.[6]

Obra

Esquema del Principi de Bernoulli.
Esquema del Principi de Bernoulli.

La seva primera obra matemàtica va ser Exercitationes (Exercicis), publicada l'any 1724. Dos anys després va resoldre el problema de descompondre un moviment compost en moviments de translació i rotació. La seva obra mestra és Hydrodynamique (Hidrodinàmica), publicada l'any 1738;[7] s'assembla a la Méchanique Analytique de Lagrange en la manera en què tots els resultats són conseqüència d'un únic principi, en aquest cas el de la conservació de l'energia. A aquesta obra va seguir una memòria sobre la teoria de les marees, que, junt amb treballs d'Euler i Colin Maclaurin, va rebre un premi de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. Aquests tres treballs contenen tot el que se sabia sobre la matèria entre la publicació de Philosophiae Naturalis Principia Mathematica d'Isaac Newton i les investigacions de Laplace. Bernoulli també va escriure un gran nombre d'articles sobre diverses qüestions de la mecànica, especialment sobre problemes connectats a cordes vibrants,[8] i les solucions donades per Brook Taylor i d'Alembert.[7]

Va ser el primer autor a intentar formular una Teoria cinètica dels gasos, i va aplicar la idea per a explicar la llei associada als noms de Robert Boyle i Edme Mariotte.

També va escriure Specimen theoriae novae de mensura sortis (Exposició d'una nova teoria de mesura del risc. 1738), en la qual la Paradoxa de Sant Petersburg era la base per a una teoria economètrica de l'aversió al risc, la prima de risc i la utilitat.[9]

Economia i estadística

Al seu llibre de 1738 "Specimen theoriae novae de mensura output (Exposition of a New Theory on the Measurement of Risk)",[10] Bernoulli va oferir una solució a la Paradoxa de St. Petersburg com a base de la teoria econòmica d'aversió al risc, prima de risc i utilitat.[11] Bernoulli sovint es va adonar que a l'hora de prendre decisions que comportaven certa incertesa, la gent no sempre intentava maximitzar el seu possible guany monetari, sinó que va intentar maximitzar "utilitat", un terme econòmic que englobava la seva satisfacció i benefici personal. Bernoulli es va adonar que per als humans hi ha una relació directa entre els diners guanyats i la utilitat, però que disminueix a mesura que augmenten els diners guanyats. Per exemple, a una persona que tingui un ingrés de 10.000 dòlars anuals, un ingrés addicional de 100 dòlars proporcionarà més utilitat que una persona que tingui un ingrés de 50.000 dòlars a l’any.[12]

Un dels primers intents d’anàlisi d’un problema estadístic que implicava [dades censurades] va ser l’anàlisi de Bernoulli (1766) de verola morbiditat i taxa de mortalitat de dades per demostrar la eficàcia de inoculació.[13]

Referències

  1. «Daniel Bernoulli». [Consulta: 20 agost 2021].
  2. 2,0 2,1 Calinger, Ronald «Leonhard Euler: The First St. Petersburg Years (1727–1741)». Historia Mathematica, vol. 23, 1996, pàg. 121–166.
  3. kanopiadmin. «Daniel Bernoulli and the Founding of Mathematical Economics» (en anglès), 25-12-2010. [Consulta: 20 agost 2021].
  4. «The Bernoullis». [Consulta: 20 agost 2021].
  5. 5,0 5,1 O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Daniel Bernoulli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (1998)
  6. «Library and Archive Catalogue». Royal Society. Arxivat de l'original el 28 de març 2020.
  7. 7,0 7,1 Ball, W. W. Rouse. A short account of the history of mathematics.. New York,: Dover Publications, 1960. ISBN 0-486-20630-0. 
  8. Katz, pàgines 524-525.
  9. Stearns, pàgina 221 i següents.
  10. «Exposition of a New Theory on the Measurement of Risk» p. 23–36. Econometrica. DOI: / 1909829 10.2307 / 1909829.
  11. Stanford Encyclopedia of Philosophy: "The St. Petersburg Paradox de RM Martin
  12. Cooter i Ulen, 2016, p. 44-45.
  13. reimprès a ; Bernoulli, D«Un intent d’una nova anàlisi de la mortalitat causada per la verola i dels avantatges de la inoculació per prevenir-la» p. 275– 88. Reviews in Medical Virology, 2004. DOI: / rmv.443 10.1002 / rmv.443.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Bernoulli
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Daniel Bernoulli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Straub, Hans L. «Bernoulli,* Daniel»., Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. Encyclopedia.com (Consultat 4 gener 2015)
  • Biografia a Mathematik.ch (anglès)
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Daniel Bernoulli
Listen to this article