De la vida benaurada
assaig moral de Sèneca / From Wikipedia, the free encyclopedia
De la vida benaurada[1] (en llatí: De vita beata), també traduïda amb el títol La vida feliç,[2] és un diàleg moral escrit pel filòsof estoic romà Sèneca el Jove. La publicació d'aquesta obra acostuma a localitzar-se l'any 58 per què és l'any en què Suili fou condemnat a l'exili i, per tant, moment en què l'autor estaria en la necessitat de reafirmar la seva postura filosòfica davant les seves acusacions.
(la) De vita beata | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Sèneca |
Llengua | llatí |
Publicació | antiga Roma |
Creació | 58 dC |
Dades i xifres | |
Tema | riquesa i felicitat |
Gènere | assaig i epistolari |
Moviment | estoïcisme |
L'obra, l'última part de la qual està mutilada perquè la tradició textual no la va poder conservar, està redactada sota els preceptes de la retòrica i està composta per vint-i-vuit capítols o llibres que, alhora, es poden englobar en dues parts.[3]
- La primera part, que comprèn del capítol I al XV, en què l'autor, que es dirigeix a una segona persona concreta (seu germà Galió o al mateix lector), exposa la seva filosofia i en descriu els diversos conceptes,
- i la segona part, del capítol XVI fins al XXVIII, en què concentra la redacció a la seva auto-defensa i justificació enfront dels seus acusadors, als quals es dirigeix, majoritàriament, en una segona persona plural.
Pel que fa a la forma i l'estil, trobem en aquesta obra grans evidències de l'educació retòrica del filòsof. Utilitza diversos recursos propis d'oradors i polítics per a l'exposició de la seva doctrina: presenta el tema de manera directa i n'explica els detalls amb diversos exempla o metàfores il·lustratives.
Els conceptes es descriuen per mitjà de contrastos i l'exposició de diverses perspectives permet l'explicació més àmplia de tota la teoria i la refutació. Entre tot això s'hi intercalen nombroses frases sentencioses (podríem dir que Sèneca escrivia en aforismes) amb finalitat gnòmica i en aparent desordre: no obstant això, la sensació de falta d'una estructura argumentativa fixa no és fortuïta, amb aquesta aconsegueix que el lector retingui millor les seves explicacions i les interioritzi.
Aquesta obra és el resum perfecte de la filosofia estoica de Sèneca, que esdevé una versió romanitzada (és a dir, que n'ha adaptat la forma a les virtuts i el pensament romà) de la postura. Així, adapta l'estoïcisme al tarannà i tradició dels romans. Per exemple, en la refutació a l'epicureïsme del capítol XV és present el sentiment patriòtic i militar exclusiu dels romans aplicat a la filosofia.