Defecació
From Wikipedia, the free encyclopedia
La defecació o egestió és el procés biològic d'eliminació de la femta. Després de la digestió i absorció de nutrients, encara hi ha substàncies que no s'han absorbit. Aquestes substàncies passen a l'intestí gros gràcies als moviments peristàltics de les seves parets. En aquesta part, s'absorbeix gairebé tota l'aigua i les sals minerals, amb la qual cosa els residus de la digestió es van fent més sòlids, fins que es transformen en matèries fecals.
A l'intestí gros hi ha, a més, un gran nombre de bacteris simbiòtics (com l'Escherichia coli), que fermenten i descomponen les restes que no s'han absorbit. Durant aquest procés, els bacteris sintetitzen algunes vitamines, com la B12 o la K, que també són absorbides i produeixen gasos intestinals causants de la pudor.
Finalment, els excrements s'acumulen durant algun temps al darrer tram de l'intestí: el recte. Una vegada aquí, són eliminats i expulsats periòdicament a l'exterior a través de l'anus, mitjançant l'egestió.
Després d'haver passat per l'intestí prim i gruixut, el quim ja és matèria fecal, per la qual cosa s'emmagatzema al còlon per rebutjar-la després. Hi ha diverses "vàlvules" per mantenir la femta fins a l'hora de la defecació. Quan s'acumula prou matèria, el sistema parasimpàtic relaxa l'esfínter intern de l'anus (involuntari), que porta com a reflex la constricció de l'esfínter extern (voluntari) i la tensió del múscul elevador de l'anus. Juntament amb això, ve la necessitat de defecar.
El múscul elevador de l'anus produeix un angle entre el recte i l'esmentat orifici, com quan es doblega una mànega (es tanca el pas de la matèria en tancar el conducte). En el moment de defecar, l'esfínter extern es relaxa voluntàriament i el múscul elevador de l'anus es relaxa, cosa que dona lloc a un canvi de 90° a 15° entre el recte i l'anus. Això permet l'evacuació de la femta. Per tot això, cal una força que empenyi i s'encarregui de la pressió intraabdominal. En tibar els músculs de les parets abdominals, s'incrementa la pressió abdominal i s'acaba evacuant.
La regulació es deu a l'actuació de diversos components del sistema nerviós. En un primer lloc, és el sistema nerviós entèric, que davant la distensió del recte per l'arribada de la femta estimula els moviments peristàltics en massa de l'intestí gruixut. També s'estimula el sistema parasimpàtic per la relaxació de l'esfínter intern, mitjançant el nervi sacre. Finalment, l'escorça cerebral, de forma voluntària, per mitjà dels nervis pudents, relaxa l'esfínter extern. Si, conscientment, es reprimeix el reflex de la defecació, els senyals del parasimpàtic cessen i no es repeteixen fins que no es tornen a produir més moviments en massa, especialment després de menjar. Els animals que no tenen control voluntari tenen un reflex gastrocòlic.