Deontologia professional periodística
Els professionals de formació educativa pertanyen a la professió educativa del periodisme i a la formació professional deontologica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La deontologia professional periodística o ètica periodística és un ordre normatiu que afecta l'activitat periodística. Està format per un conjunt de normes que en determinades circumstàncies se senten com a obligatòries. També desenvolupen aquesta funció reguladora, entre altres, el dret i la moral. Aquesta doctrina garanteix l'aplicació dels principis ètics de la professió. Ho aconsegueix regulant el dret col·lectiu a la llibertat d'expressió, en concret, la llibertat d'informar i difondre continguts informatius. No es pot concebre una societat de masses, moderna i democràtica sense la presència de llibertat d'informació. Des de l'any 1948 a la Declaració Universal dels Drets Humans està registrat a l'article 19 on es garanteix el seu compliment.
La deontologia és "la branca de l'ètica l'objecte d'estudi del qual són els fonaments del deure i les normes morals" d'una professió determinada, com és el cas del periodisme. El conjunt de normes que limiten i regulen l'exercici de la professió no tenen caràcter sancionador però són interioritzades com si fossin obligatòries. Els principis ètics periodístics tenen la responsabilitat de conscienciar als periodistes del seu compromís a la veritat informativa.
La informació periodística lícita és verídica i desvinculada de qualsevol interès polític, social o econòmic i el periodista criteri és el que la proporciona o rectifica quan comet un error.
La deontologia professional queda plantejada com un conjunt sistemàtic de normes mínimes que un grup professional determinat estableix i que reflecteix una concepció ètica comuna majoritària dels seus membres. Representa una objectivació dels diferents conceptes ètico-professionals subjectius, que estaran més o menys d'acord amb l'entorn social i ha de prendre en consideració les concepcions ètiques individuals.[1]
La implantació de codis ètics als mitjans de comunicació espanyols és un fenomen recent i encara no són molts els que els tenen.[2] En els seus aspectes bàsics, guarden una notable semblança amb altres en vigor a tot l'Occident: en regular tot allò relatiu a la intimitat, l'honor, les relacions amb les fonts i la incompatibilitat d'algunes activitats amb la funció informativa. No obstant això, queden notables llacunes quant a qui està encarregat de fer complir aquests codis, així com la sanció per aquells que els vulnerin. També hi ha sensibles diferències en alguns aspectes concrets si es comparen els relatius als medis escrits amb els dels audiovisuals.