Dioclecià
emperador romà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244[1]–3 de desembre del 311[2]), amb nom de naixement Diocles (grec Διοκλής), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Gaius Aurelius Valerius Diocletianus[lower-alpha 1]
Cap d'una estàtua de Dioclecià (Museu d'Istambul) | |
Nom original | (la) Gaius Aurelius Valerius Diocletianus Augustus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Διοκλής (Diocles) Gaius Aurelius Valerius Diocletianus 22 desembre 242 ↔ 22 desembre 245 Salona (Imperi Romà) |
Mort | 3 desembre 311 ↔ 3 desembre 316 (60/79 anys) Split (Imperi Romà) |
Causa de mort | Causes naturals |
Sepultura | Palau de Dioclecià |
Dux bellorum | |
valor desconegut – | |
51è Emperador romà | |
20 novembre 284 – 1r maig 305 ← Carí – Constanci I Clor, Galeri → | |
Cònsol romà | |
283 – 283 | |
Domesticus (en) protector (en) | |
282 – Nomenat per: Marc Aureli Car | |
Senador romà | |
Dades personals | |
Religió | Religió de l'antiga Roma |
Activitat | |
Lloc de treball | Antiga Roma |
Ocupació | polític, cavalry officer (en) , monarca |
Període | Baix Imperi Romà |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | Pontifex Maximus Dominus et deus |
Cònjuge | Prisca Galèria Valèria |
Fills | Galèria Valèria, Galeri, fill adoptiu, Maximià, fill adoptiu |
Mare | Dioclea (en) |
Germans | Maximià i Carausi |
Cronologia | |
24 febrer 303-313 | persecució de Dioclecià |
293-324 | tetrarquia |
Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle iii (235-284). Establí un govern autocràtic i fou el responsable de posar els fonaments de la segona fase de l'Imperi Romà, coneguda de diverses maneres: Dominat (en oposició al Principat instituït per August), la Tetrarquia[3] o simplement l'Imperi Romà tardà.[cal citació] Les reformes de Dioclecià van canviar fonamentalment l'estructura del govern imperial i ajudaren a estabilitzar l'imperi econòmicament i militarment, capacitant-lo per romandre essencialment intacte durant uns altres cent anys.