Doctrina de la suor del front
From Wikipedia, the free encyclopedia
La suor del front («sweat of the brow» en anglès) és una doctrina legal de propietat intel·lectual, principalment en matèria de drets d'autor. D'acord amb aquesta doctrina, un autor guanya drets a través de la seva simple diligència durant la creació d'una obra, com una base de dades o una guia. No s'exigeix creativitat substancial o «originalitat».
Sota la doctrina de la «suor del front», el creador d'una obra amb drets d'autor, encara que sigui completament inoriginal, té dret que es protegeixi el seu esforç i despesa, i ningú més pot utilitzar tal treball sense permís, sinó que ha de recrear el treball per recerca o esforç independent. L'exemple clàssic és una guia telefònica. En una jurisdicció «suor del front», la guia no es pot copiar; un competidor ha de recollir independentment la informació per emetre una guia de la competència. La mateixa regla s'aplica generalment a bases de dades i llistes de fets.
Jurisdiccions de dret civil tradicionalment han utilitzat el concepte similar però no idèntic de «droit d'auteur». La legislació europea tendeix a harmonitzar la protecció de la propietat intel·lectual en tots els Estats membres i la doctrina adquireix una major influència. En la Directiva de Bases de Dades 96/9/EC, els Estats membres de la UE estan obligats a atorgar una protecció coneguda com a dret de base de dades sobre bases de dades no originals, és a dir, que no comprenen gens de creativitat, però que són conseqüència d'inversió substancial (financera, mà d'obra, etc.).[1]