catedràtica espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Dolores Cebrián Fernández de Villegas (Salamanca, 13 d'agost de 1881 – Madrid, 18 de febrer de 1973)[1][2] va ser una professora espanyola.[3][4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 novembre 1890 Salamanca (Espanya) |
Mort | 18 febrer 1973 (82 anys) Madrid |
Sepultura | Cementiri Civil de Madrid |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
10 octubre 1927 – 29 octubre 1927 | |
Activitat | |
Ocupació | catedràtica, política |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Julián Besteiro Fernández (1913–1940) |
Germans | Amparo Cebrián |
Filla de Cristino Cebrián i Villanova, un militar de Salamanca, metge i professor a la Universitat de Salamanca, i de Concepción Fernández de Villegas, mestressa de casa, que van tenir set fills. Va estudiar Magisteri a la seva ciutat natal, on va exercir de mestra de primer ensenyament, professora auxiliar de Ciències Naturals i professora de Ciències Físiques a l'Escola Normal de Mestres. El 1905 va guanyar per ooisició la càtedra de Ciències Físiques i Naturals per a Escoles Normals i fou destinada a la Secció de Ciències de l'Escola Normal de Toledo, fins al 1908, en què es traslladà a l'Escola Normal de Madrid.[2][5]
El mateix any de 1908 va viatjar a Londres per participar al Congrés Internacional d'Educació Moral i, becada per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, seguir un curs de Fisiologia Vegetal a La Sorbona de París. El 1920 va presentar una comunicació al Congrés Nacional sobre Educació, celebrat a Palma.
Va pertànyer al Lyceum Club Femenino. I, afiliada a la UGT, va tenir una activitat política important. El 1930 va ser nomenada directora de l'Escola Normal de Mestres de Madrid, i el 1931 va ser nomenada membre del Consell d'Instrucció Pública, més endavant Comissió Nacional de Cultura.[5]
En acabar la Guerra civil va sofrir les conseqüències de la repressió. Separada de la càtedra pel seu compromís polític, no va tornar a rebre permís per exercir l'ensenyament.[2] [5]
Casada des de 1913 amb el dirigent socialista Julián Besteiro, vaseguir i patir el seu pelegrinatge per les presons de Porlier i del Cisne, a Madrid, Dueñas a Palència i Carmona a Sevilla, on va estar reclòs fins a la seva mort, el setembre de 1940.[5]
A Dolores Cebrián se li va obrir procés i la seva causa quedà tancada sense declaració de responsabilitats el 5 d'abril del 1941. Va morir a Madrid el 18 de febrer del 1973.[2][6]
Era germana d'Amparo Cebrián, casada amb Lluís de Zulueta i Escolano.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.