Dominància orbital
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.
És un dels tres criteris per a poder considerar un cos celeste com a planeta del sistema solar. Aquests criteris foren adoptats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) el 2006 en acordar la definició de planeta oficial.[1]
A la fi de l'estadi de formació planetària, un planeta ha d'haver aclarit la seva òrbita d'altres cossos veïns, cosa que el fa gravitacionalment dominant, i no hi ha altres cossos de mida comparable que els seus propis satèl·lits naturals o els que estiguin sota la seva influència gravitatòria. Segons aquest criteri, un cos que acomplís els altres criteris per a la definició de planeta però que no hagués netejat el seu veïnatge es classificaria com a planeta nan. En aquest cas es troba Plutó, que comparteix el seu veïnatge orbital amb objectes del cinturó de Kuiper com els plutins. La definició de la UAI no planteja cap nombre o equació, només que els planetes hagin aclarit el seu veïnatge.
El fet de distingir clarament entre planeta i planeta nan i altres planetes menors ha esdevingut necessari perquè la UAI ha adoptat regles diferents per a la nomenclatura dels nous planetes i planetes menors. Un exemple fou l'estancament del procés d'anomenament d'Eris després de l'anunci del seu descobriment el 2005, fins no haver aclarit aquest primer pas.