Donació de Constantí
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.[1] L'autenticitat del document es posava ja en dubte durant l'edat mitjana, però l'humanista Lorenzo Valla va poder demostrar fefaentment el 1440 que es tractava d'un frau de la cúria romana, ja que mitjançant l'anàlisi lingüística del text no podia haver estat escrit al voltant de l'any 300.[2]
Constitutum domini Constantini imperatoris | |
---|---|
Tipus | historical forgery (en) |
Llengua original | llatí |
Epònim | Constantí I el Gran |
Publicació | segle VIII |
Autor | valor desconegut |
El llarg procés d'acostament entre el pontificat i el Regne Franc, que comença en el pontificat del Papa Gregori el Gran (590-604), aconsegueix un dels seus punts culminants en la unció reial amb la qual el Papa Esteve II va constituir al majordom palatí Pipí el Breu com a rei dels francs i patricius romanorum, donant per extingida la dinastia merovíngia (752). D'aquesta manera el Papa s'arrogava la facultat de traspassar la dignitat reial d'una dinastia a una altra i alhora, com a contrapartida, concedia al rei dels francs la capacitat d'intervenir en els assumptes italians. De fet Pipí va travessar els Alps en dues ocasions per reconquistar vastes regions de la península italiana de mans dels llombards i les va donar a l'Església, en el que es coneix com la Donació de Pipí; d'aquesta manera es van constituir en ple segle viii els Estats de l'Església, i el Papa va quedar convertit en un monarca temporal.
Quan es va fer necessari justificar semblant innovació jurídica (de facto els pontífexs exercien ja una no ben determinada jurisdicció governativa des de les invasions bàrbares), es va recórrer al vell mètode medieval d'"inventar" un document que retrotragués en el temps la situació que es donava en el present. Aquest fou el naixement del document que ha passat a la història com la Donatio Constantini (segle viii-ix).