Díptic
obra de pintura o escultura formada per dos panells / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un díptic (del grec δίπτυχος;[1] de δι («di», 'dos') i -πτυχος («ptykhos», 'plec')[2] és qualsevol objecte amb dues peces planes juntes per una frontissa. Aquestes formes eren bastant populars al món antic, petites taules que es cobrien amb cera a les cares interiors, per anotar enregistraments i per mesurar temps i direccions.
A l'antiguitat tardana, els díptics de vori amb les cobertes treballades en baix relleu a les cares exteriors eren una forma d'art significativa: el díptic consular es feia per celebrar el nomenament d'un cònsol romà, però algunes, potser incloent-hi els díptics de poetes i muses de Monza, poden haver estat fets per l'ús privat. Alguns dels treballs més importants que han sobreviscut de la caiguda de l'Imperi Romà són algunes dotzenes de díptics conservats perquè s'havien fet servir com cobertes de llibre. El plafó de vori romà d'Orient més gran que ha sobreviscut (428 mm x 143 mm), és un full d'un díptic de la forma judicial de Justinià ca 525-50, que disposa d'un arcàngel.[3]
De l'edat mitjana moltes pintures sobre taula prenien la forma de díptic, com petites obres portàtils per a ús personal; els retaules grans tendien a ser fets en forma de tríptic, amb dos plafons exteriors que podrien ser tancats sobre la representació principal del central. També es desenvolupen altres formes de pintura multiplafó anomenats políptics.