Ecdòtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ecdòtica és com s'anomena també la crítica textual o crítica menor, una branca de la filologia. És la ciència que cerca d'editar textos en la forma més fidel possible a la voluntat original de l'autor. Es refereix a l'eliminació d'errors de transcripció.[1] Es val de ciències auxiliars com la codicologia,[2] la paleografia i la filologia. De les edicions que es realitzen amb criteris ecdòtics se'n diuen edicions crítiques o edicions filològiques. Els transcriptors cometien errors o alteraven el text quan copiaven a mà els manuscrits. Davant d'una o diverses còpies d'un manuscrit, la crítica textual pretén reconstruir el text original tan proper a l'original com sigui possible.
L'ecdòtica és força valuosa a l'hora d'editar textos transmesos de manera fragmentària o incompleta, quan l'original pot haver desaparegut, o quan només s'han trobat còpies d'un text que sovint difereixen. Aquesta tècnica filològica s'aplica a la reconstrucció de textos que s'han desfigurat per mor del pas del temps, la tradició manuscrita, la pèrdua d'originals, l'absència de còpies fiables, etc. Des d'aquest punt de vista, l'ecdòtica es pot considerar l'arqueologia del text.