From Wikipedia, the free encyclopedia
Edicions Catalanes de París fou una editorial creada a París l'any 1969 i que va mantenir la seva activitat fins al 1977, que tenia per objecte la publicació de llibres en català d'història i de política que pel seu contingut eren d'impossible publicació sota el règim franquista.[1]
Dades | |
---|---|
Tipus | editorial |
Història | |
Creació | 1969 |
Fundador | Josep Benet i Morell, Albert Manent i Segimon i Jordi Pujol i Soley |
Data de dissolució o abolició | 1977 |
Governança corporativa | |
Seu | |
La idea inicial de la seva fundació es remunta al pla d'ofensiva cultural contra la dictadura franquista formulat per Josep Benet l'octubre de 1965 i que va exposar els dies 8 i 9 de gener de 1966 en una reunió clandestina que es va celebrar a la finca de l'Ametlla del Vallès del financer, mecenes i promotor cultural Fèlix Millet i Maristany, que va reunir intel·lectuals i burgesos catalanistes.[1]
La implantació de la idea inicial va iniciar-se l'any 1968, amb implicació de Jordi Pujol que en seria mecenes i impulsor.[2][3][4] La direcció des de Barcelona la portaria Josep Benet i en teoria Albert Manent en seria subdirector i en duria els comptes.[2] Benet, Pujol i Manent en foren, per tant, els promotors i principals responsables.[5] La producció editorial i la distribució es duria des de Paris, constituint-se legalment la societat a França.[2][3] Aquestes funcions es confiaren, com a responsables de l'editorial a París, a dos exiliats catalans de segona generació, Romà Planas i Àngel Castanyer.[3] [6][2] La gerència formal la va assumir Paul Kipfer, company d'estudis de Castanyer, ja que havia de correspondre legalment a un ciutadà francès.[6][7] L'any 1970 es va afegir al projecte un nou mecenes, Josep Maria Vilaseca i Marcet.[8][9]
La logística per a editar i distribuir els llibre era complexa: Els originals els facilitava l'equip de Barcelona i els corregia Bartomeu Bardagí, i a continuació s'enviaven a París on se'n feia la maquetació; les galerades tornaven a Barcelona per a ser revisades per Bardagí i, altra cop, s'enviaven a París, on s'imprimien.[7] La venda es feia en llibreries franceses (com la Maspero, a París, i d'altres a Grenoble, Caen, o Nancy), o d'Andorra. La introducció dels llibres a Catalunya, de forma clandestina,[5] es feia mitjançant un agrupament d'escoltes d'Olot, liderat pel futur alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, que els passaven per indrets de la frontera no controlats per la Guàrdia Civil, i fins i tot, posteriorment, per algun comando de l'organització nacionalista paramilitar EPOCA.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.