Educació diferenciada
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'educació diferenciada,[1][2] educació segregada[3][4][5][6][7] o educació separada per sexes és un mètode educatiu que separa els alumnes en classes, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, amb l'objectiu d'atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d'aprenentatge de nens i de nenes.[8][9] Està contraposada per tant a la coeducació i a l'educació mixta, els models majoritaris als països occidentals.
Aquest mètode va ser usual abans del segle xix, especialment en l'educació secundària i superior. L'escolarització de les dones havia sigut força rudimentària sinó inexistent. Quan es van difondre les idees d'ensenyament general i obligatori per a tots des de mitjan segle xvii es va posar la qüestió com organitzar-lo.
Les cultures basades en la revelació (judaïsme, catolicisme i islam) sovint van propugnar e propugnen l'educació segregada basant-se en la tradició i la religió. A Occident, fins a ben entrat al segle xx l'entrada de les dones a les universitats era prohibida, de facto eren institucions unisexuals.[10] Els partidaris contemporanis d'un ensenyament segregat hi veuen una adaptació a les diferències de desenvolupament psicològic de nens i nenes.[11] Tanmateix, les recerques científiques que suposadament recolzen aquestes afirmacions han estat caracteritzades de pseudociència,[12][13][14][15] argumentant que «no existeixen estudis ben dissenyats que demostrin que l'educació separada per sexes millori el rendiment acadèmic dels estudiants, però en canvi sí que hi ha proves científiques que la segregació per sexes augmenta els estereotips de gènere i legitima el sexisme institucional».[16] La segregació com resposta pedagògica a una diferència (sigui de sexe, de discapacitat, de llengua materna…) és contrària a la idea de l'educació inclusiva que respon a les necessitats particulars, no per edificis o classes segregats, però en adaptar l'escola per a tots (infraestructura, eines i cos ensenyant) de manera que pot accollir tothom.[17]