Educació ambiental
branca de la pedagogia / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'educació ambiental és l'educació orientada a ensenyar com els ambients naturals funcionen i en particular com els éssers humans poden gestionar els ecosistemes per a viure de manera sostenible, minimitzant la degradació, la contaminació de l'aire, aigua o sòl, i les amenaces a la supervivència d'altres espècies de plantes i animals.
El terme "educació ambiental" va ser usada per primera vegada pel dr. William Stapp de la Universitat de Michigan en 1969. A més de conscienciar a la població a través de l'educació, molts governs busquen solució a l'agressió ambiental amb les energies alternatives, les quals aprofiten els factors ambientals i no creen alteracions de mitjà. Nicholas Smith-Sebasto establix que l'educació ambiental es compon de cinc elements constituents: fonaments ecològics, conscienciació conceptual, investigació, avaluació de problemes i capacitat d'acció.[cal citació]
En el Congrés Internacional d'Educació i Formació sobre Medi Ambient que va tenir lloc a Moscou el 1987 es va definir l'educació ambiental com "un procés permanent en el qual els individus i les comunitats prenen consciència del seu medi i aprenen els coneixements, els valors, les destreses, l'experiència i, també, la determinació que els capaciten per actuar, individualment i col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals presents i futurs".[1]
Més que un contingut pedagògic, és un procés formatiu global, que s'inscriu en una perspectiva de canvi, individual i col·lectiu que comporta un augment del grau de coneixement i de sensibilitat de la societat envers el medi ambient. L'educació ambiental s'adreça, per tant, a totes les persones, de tot el món i al llarg de tota la vida, en l'àmbit de l'educació formal, no formal i informal.[2][3][4]