From Wikipedia, the free encyclopedia
Edward Waring (Old Heath (prop de Shrewsbury), Shropshire, 1734 - Pontesbury, Shropshire, 15 d'agost de 1798) va ser un matemàtic anglès.
Segons una pintura de Thomas Kerrich (1748-1828) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1736 Shrewsbury (Anglaterra) |
Mort | 15 agost 1798 (61/62 anys) Plealey (en) |
Formació | Magdalene College (Universitat de Cambridge) |
Es coneix per | Problema de Waring |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques i nombre |
Lloc de treball | Cambridge |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Càtedra Lucasiana (Universitat de Cambridge) |
Membre de | |
Alumnes | John Dawson |
Influències en | |
Obra | |
Estudiant doctoral | John Dawson |
Família | |
Cònjuge | Mary Oswell |
Premis |
Res es coneix dels seus primers anys de vida. Va ingressar al Magdalene College de la Universitat de Cambridge com becari i es va graduar el 1757 com a Senior wrangler (un dels més alts nivells d'estudis de grau matemàtic a Cambridge). Va ser elegit degà del Magdalene College el 1760, però hi va renunciar per ocupar la càtedra Lucasiana en morir John Colson, càrrec que va exercir fins a la seva mort. No obstant, mai va donar classes; és més, el 1767 es va graduar en medicina i va exercir com a metge en diversos hospitals de Londres, de Cambridge i St. Ives.[1]
Els darrers anys de la seva vida els va passar reclòs amb la seva dona, a la seva propietat de Pontesbury; possiblement embogit.[2]
Va ser elegit membre de la Royal Society el 1763 i condecorat amb la Medalla Copley el 1784.
El 1757 va començar a treballar en la seva obra Miscellanea analytica de aequationibus algebraicis et curvarum proprietatibus, de la que va publicar unes poques còpies del primer capítol, per donar suport a la seva candidatura a la càtedra Lucasiana, molt controvertida per la seva edat (només tenia 23 anys). El llibre complet es va publicar el 1762.[3]
La seva primera meitat, considerablement ampliada, es va tornar a publicar el 1770 amb el títol de Meditationes algebraicae. El llibre és un desordre total: al costat de grans idees, es perd en elucubracions sense sentit; no segueix una notació rigorosa i, a més, el seu llenguatge és obscur en moltes ocasions.[4] El mateix Waring, que en va enviar còpies a d'Alembert, Bèzout, Euler i Lagrange, es queixava el 1783 de no haver rebut resposta de cap d'ells.[5]
En aquest llibre proposava la coneguda com conjectura de Waring, sense demostrar-la.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.