El Carxe

La comarca del Carxe (castellà: el Carche) és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.^[1] Comprén una part dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella, i toca els municipis valencians del Pinós i l'Alguenya. Té una extensió d'uns 300 km²^[1] i una població de 677 habitants.^[2] La majoria de la població es reparteix entre els nuclis de població següents: la Torre del Rico, la Canyada del Trigo, el Carxe i la Canyada de l'Alenya.^[3]

El Carxe

Església del Carxe
Localització
38° 26′ 37″ N, 1° 05′ 27″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Regió de Múrcia
Població humana
Població	677 (2019) (2,26 hab./km²)
Llengua utilitzada	català castellà
Geografia
Superfície	300 km²
Punt més alt	Serra del Carxe (1.372 m)

El seu nom prové de la serra del Carxe,^[1] una serra de fins a 1.371 metres d'altitud,^[4] una porció de la qual forma part del parc regional amb el mateix nom.^[5][6]

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys cinquanta del segle xx es coneix la seua existència com a zona de parla catalana. Malgrat que el valencià no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua n'imparteix cursos en diversos municipis de la comarca.^[7]

Geografia

El Carxe té una extensió d'uns 300 km² que es reparteixen entre els municipis murcians de Iecla i Jumella a la comarca de l'Altiplà i Favanella a la comarca de l'Oriental, tocant als municipis valencians del Pinós i l'Alguenya. Està fitat al sud per la serra de Quives i la de la Pila i al nord per la serra del Serral, la de les Panses i la del Carxe. Aquesta última, que dona nom a la comarca, en té el punt més alt, de 1.371 metres.^[1]

• 
  El Carxe respecte a Múrcia
• 
  Parc Regional de la serra del Carxe
• 
  Serra de la Pila

Vista panoràmica de la pedania del Raspai i de la comarca del Carxe des de l'ermita de Santa Catalina del Pinós (Vinalopó Mitjà)

Història

El 1244 es va delimitar per primer cop la frontera entre la Corona d'Aragó i la de Castella en aquesta zona al Tractat d'Almirra, que deixava les comarques del Vinalopó sota domini castellà. El 1266, Jaume I va conquerir el Regne de Múrcia per sufocar la revolta sarraïna contra el vassallatge a Castella. Malgrat retornar la sobirania del Regne a Castella, respectant el Tractat d'Almirra, es repoblà la zona amb catalans, valencians i aragonesos. Aquesta població no té a veure amb el poblament valencià actual del Carxe. El 1296, Jaume II va ocupar el Regne de Múrcia fins al 1304 que se signà la Sentència Arbitral de Torrellas. Allà, Jaume II renunciava al Regne de Múrcia a canvi d'incorporar-ne la zona nord, i va deixar fixat així el límit actual entre el País Valencià i la Regió de Múrcia. A Múrcia es deixà de parlar valencià al segle xiv, a Cartagena al segle xv i a Oriola al segle xviii.^[1]

Després de l'expulsió morisca al segle xvii, gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i, en la dècada del 1878 al 1887, foren donades en emfiteusi per a la seua explotació agrícola. Això provocà una forta immigració de llauradors procedents de les valls del Vinalopó, que és l'origen del valencià actual del Carxe.^[8] Algunes fonts endarrereixen considerablement la data d'inici de l'arribada d'immigrants valencians, ja que segons una informant de la Canyada de l'Alenya, la seva mare, nascuda el 1877, era besnéta dels primers pobladors arribats de Novelda.^[9]

Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo i els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla,^[10] i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Les viles i llogarets que hi fundaren no han tingut mai independència administrativa^{[cal citació]} i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedanies del Collado dels Gabriels i la Canyada de l'Alenya.^[2]

Demografia

Les poblacions situades entre la serra del Carxe i la rambla de la Raixa estan cohesionades al voltant de la Canyada de Trigo, on tenen el servei mèdic i l'escola. Tot el Carxe té una relació propera amb el poble valencià del Pinós, que es troba entre sis i set quilòmetres de distància. Els ajuntaments de què depenen les diferents poblacions —Favanella, Iecla i Jumella— es troben entre 25 i 30 quilòmetres de distància del Carxe.^[1]

La població de la comarca del Carxe era l'any 1950 de devers 3.000 habitants.^{[cal citació]} Actualment no arriba al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment en les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment.^[10] La majoria dels habitants, tot i que hi continuen empadronats, resideixen ara a les viles grans properes —a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós—.^{[cal citació]}

Mapa dels masos i nuclis de població del Carxe. La llegenda de la numeració és a la taula.

Els masos i nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe són els següents:^[11][10]

Nom	Municipi	Número al mapa
Casa del Xarco de la Penya	Jumella
Casa Dies	Jumella
Cases del Conill	Jumella
Cases dels Flares	Favanella
el Carxe o el Raspai	Iecla
el Collado dels Gabriels	Favanella
els Càpitos	Jumella
els Escandells	Jumella
Esperit Sant	Jumella
l'Alberquilla	Jumella
la Canyada de l'Alenya o els Martines	Favanella
la Canyada de Trigo	Jumella
la Sarsa	Jumella
la Torre del Rico	Jumella
les Coves de Penya Roja	Jumella
Allà Darrere[lower-alpha 1]	Iecla	1
Allà Enfront[lower-alpha 1]	Iecla	2
Buenavista	Iecla	3
Carabina	Jumella	4
Casa de Bondia	Jumella	5
Casa de Canyissares	Iecla	6
Casa de Comina	Jumella	7
Casa de Ferrer	Jumella	8
Casa de Jiménez	Jumella	9
Casa de l'Arsenal	Jumella	10
Casa de l'Espada	Favanella	11
Casa de l'Olmo	Jumella	12
Casa de la Carrasca[lower-alpha 2]	Jumella	13
Casa de la Molineta	Jumella	14
Casa de la Revolta	Iecla	15
Casa de la Tia Josefa	Favanella	16
Casa de la Tosquilla	Jumella	17
Casa de la Vereda	Jumella	18
Casa dels Plateros[lower-alpha 3]	Jumella
Casa de les Maritxueles	Favanella	19
Casa de les Panses	Iecla	20
Casa de les Pulgues	Jumella	21
Casa de Palau	Favanella	22
Casa de Pepe Martín	Jumella	23
Casa de Putxe	Jumella	24
Casa de Valdés	Iecla	25
Casa del Fondonet	Favanella	26
Casa del Mestre	Iecla	27
Casa del Metge	Jumella	28
Casa del Mossén	Iecla	29
Casa del Pi	Favanella	30
Casa del Racó	Iecla	31
Casa del Soldat	Jumella	32
Casa del Tio Verdú	Favanella	33
Casa dels Ambrósios	Iecla	34
Casa dels Àngels	Jumella	35
Casa dels Carrions	Jumella	36
Casa dels Ezequiels	Jumella	37
Casa dels Tinajons	Jumella	38
Casa dels Tomasons	Jumella	39
Casa dels Xiriquins	Jumella	40
Casa Gasques	Jumella	41
Casa Nueva	Jumella	42
Casa Poveda	Jumella	43
Casa Vella	Favanella	44
Casa Vítia	Favanella	45
Cases d'Aroca	Jumella	46
Cases de Castilla	Jumella	47
Cases de Jaime	Favanella	48
Cases de l'Ermita	Iecla	49
Cases de la Foia	Favanella	50
Cases de Marta	Iecla	51
Cases de Pissana	Jumella	52
Cases de Selva	Iecla	53
Cases de Sorrió	Jumella	54
Cases de Vinyapé	Jumella	55
Cases del Melero	Iecla	56
Cases del Pla o del Castellà	Iecla	57
Cases del Raspai	Jumella	58
Cases del Tio Porro	Iecla	59
Cases del Venturoso	Iecla	60
Cases dels Mianos	Favanella	61
Caseta dels Leandres	Jumella	62
Casica del Hambre o Casa del Piojo	Jumella	63
el Cantal	Jumella	64
el Corralet	Jumella	65
el Poste	Favanella	66
els Fernandos	Favanella	67
els Navassos	Jumella	68
els Peporros	Jumella	69
els Pomares	Jumella	70
Finca de l'Hedra	Jumella	71
la Bodega dels Barons	Jumella	72
la Colònia	Iecla	73
la Curiosa	Jumella	74
la Quintanilla	Iecla	75
la Venteta	Jumella	76
les Colònies	Iecla	77
Pagabién	Jumella	78
Pelavivos	Iecla	79
Quitapellejos	Iecla	80
Venta de les Quebrades	Iecla	81
Xamaleta	Jumella	82
els Rincons[lower-alpha 4]	Jumella	83
l'Ombria de la Sarsa[lower-alpha 5]	Favanella	84
la Raixa[lower-alpha 5]	Jumella	85
Racó Pardina[lower-alpha 6]	Jumella	86
Carrascalejo[lower-alpha 3]	Iecla	87
Casa Gran[lower-alpha 3]	Jumella	88
Casa Palazón[lower-alpha 3]	Jumella	89
el Canalís o el Canalís de Crespo[lower-alpha 3]	Jumella	90
el Portitxol[lower-alpha 3]	Iecla	91
els Pinillos[lower-alpha 3]	Iecla	92
Cases del Puerto[lower-alpha 7]	Jumella	93

Els 576 habitants es reparteixen entre les següents entitats de població:^[2]

Municipi	Entitat singular	Nucli o disseminat	Habitants (2019)
Favanella	La Canyada de l'Alenya	La Canyada de l'Alenya	93
Favanella	La Canyada de l'Alenya	Disseminat	35
Favanella	La Sarsa	Disseminat	76
Favanella	El Collado dels Gabriels	Disseminat	36
Iecla	El Carxe	El Carxe	97
Jumella	L'Alberquilla	Disseminat	18
Jumella	La Canyada del Trigo	La Canyada del Trigo	79
Jumella	La Canyada del Trigo	Disseminat	42
Jumella	Las Encebras	Cases del Conill	0
Jumella	La Raixa	Les Coves de Penya Roja	0
Jumella	La Raixa	Disseminat	69
Jumella	La Sarsa	Casa del Xarco de la Penya	0
Jumella	La Sarsa	La Sarsa	17
Jumella	La Sarsa	Disseminat	8
Jumella	La Torre del Rico	Casa Dies	11
Jumella	La Torre del Rico	La Torre del Rico	56
Jumella	La Torre del Rico	Disseminat	39

La població els últims anys ha evolucionat de la següent manera:^[2]

El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.

Llengua

Vegeu també: Català a la Regió de Múrcia

Localització del Carxe respecte al domini lingüístic valencià

Gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a terme per Pere Barnils i Antoni Griera, es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana en la publicació el 1919 de "Dialectes catalans", i el 1921 d'"El valencià", respectivament en el Butlletí de Dialectologia Catalana VII.^[13]

Posteriorment, el 1950, Manuel Sanchis-Guarner donà unes primeres notícies del Carxe a la seua Gramàtica Valenciana. El 1963, Joan Coromines va recollir-hi materials que no publicaria.^[12] El 1970, Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les característiques dialectals pròpies. Independentment, també el 1970 visità la comarca Xavier Fàbregas. Darrerament, també ha estat estudiada per Brauli Montoya i deixebles seus, i Esther Limorti.^[10]

Al Carxe s'hi parla valencià meridional per l'origen dels seus pobladors.^[10] Concretament, a la meitat nord provenien del Pinós i Monòver; i a la meitat sud, de l'Alguenya i Novelda. Aquesta diferència d'orígens encara es pot apreciar al parlar: per exemple, al nord encara predominen les formes venir i tenir, pròpies de Monòver, mentre que al sud predominen vindre i tindre, pròpies de Novelda. També pot apreciar-se en la toponímia: al nord es troben topònims provinents d'antropònims propis de Monòver i el Pinós, mentre que al sud n'hi ha de l'Alguenya i Novelda. Entre els trets més rellevants del parlar del Carxe destaquen l'harmonia vocàlica, la pèrdua de la -r final, el ieisme i el betacisme.^[14]

L'any 2005, l'Ajuntament de Iecla demanà ajuda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per començar a impartir cursos de valencià,^[7] davant d'una instància presentada per un veí del Raspai al síndic de greuges del País Valencià.^[15]

Així mateix, l'any 2010, dues localitats més del Carxe, Jumella i Favanella, se sumaren al projecte i, des de llavors, també s'hi imparteixen classes de valencià. Després de la demanda per a aprendre valencià, l'AVL preveu que, amb els anys, el nombre de cursos de valencià al Carxe augmenten.^[16]

Notes

1. Barri del Carxe.
2. La font de 2017 la localitza al punt 85. El mapa la localitza segons l'IGN.
3. Només surt a la font de 1994.
4. Segons la font de 1994, és un nucli. Segons la de 2017, un paratge. Totes dues fonts ho localitzen a Jumella. Però el mapa ho marca segons l'IGN, que localitza el mas al municipi de Fortuna.
5. Segons la font de 1994, és un nucli. Segons la de 2017, un paratge.
6. Segons la font de 1994, és un mas. Segons la de 2017, un paratge.
7. No surt ni a la font de 1994 ni a la de 2017. Només surt al mapa de Xavier Fàbregas que adjunta la font del 1994. Cases del Puerto era catalanoparlant fa unes dècades, però ara ja no ho és.^[12]

Referències

1. Limorti Payà, 2017, p. 2.
2. «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Arxivat de l'original el 2017-08-30. [Consulta: 29 gener 2018].
3. Limorti, Esther; Quintana, Artur; Azorín, David «Toponímia de la comarca del Carxe». Anuari de l'Institut d'Estudis del Baix Cinga, 1997, pàg. 84-96. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 18 agost 2022].
4. «Iberpix 4» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-07-19. [Consulta: 29 gener 2018].
5. Llei 2/2003, de 28 de març, per la que es declara la Serra del Carxe com a Parc Regional. Arxivat 2007-01-26 a Wayback Machine.(castellà)
6. Decret núm. 69/2002, de 22 de març, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra del Carxe. Arxivat 2007-01-26 a Wayback Machine. (castellà)
7. «L'Ajuntament de Iecla demana a l'AVL classes de valencià» (en castellà). El País, 10-09-2005.
8. Limorti Payà, 2017, p. 3.
9. Casanova, Eugeni. «El sud extrem». A: Viatge a les entranyes de la llengua. De la riquesa a l'agonia del català. Lleida: Pagès Editors, 2003, p. 166-171. ISBN 84-9779-010-3.
10. Limorti, Esther; Quintana, Artur; Azorín, David. Toponímia de la comarca del Carxe, 1994 [Consulta: 29 gener 2018]. Arxivat 2018-09-02 a Wayback Machine.
11. Limorti Payà, 2017, p. 10-11.
12. Casanova, Eugeni. «el carxe: La llengua valenciana resisteix a Múrcia». La Vanguàrdia, 19-11-2006. Arxivat de l'original el 2016-12-24. [Consulta: 24 desembre 2016].
13. «El Carxe: valencians a Múrcia». Diari la Veu. Arxivat de l'original el 2017-12-25 [Consulta: 30 gener 2018].
14. Limorti Payà, 2017, p. 3-4.
15. «Yecla quiere aprender valenciano» (en castellà). Levante-EMV, 11-09-2005. Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 25 novembre 2013].
16. «El valencià continua viu en la comarca murciana del Carxe amb els cursos de l'AVL». Levante-EMV, 23-07-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 novembre 2013].

Bibliografia

• Beltran i Calvo, Vicent. El Parlar de les Valls del Vinalopó i del Carxe. [Petrer]: Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, DL 2008. ISBN 978-84-612-2710-5.
• Jareño López, Antonio-Mateo. Radiografía de los territorios murcianos de habla valenciana. Murcia [Ronda de Garay, 17]: A.M. Jareño, 1993. ISBN 84-604-7642-1.
• Limorti, Ester; Quintana, Artur. El Carxe : recull de literatura popular valenciana de Múrcia, Transcripció musical de Lluís Borau i Ester Pérez. Alacant: Institut de Cultura "Juan Gil-Albert", 1998. ISBN 84-7784-315-5.
• Limorti Payà, Esther. Toponímia del Carxe. Av. de la Constitució, 284. 46019 València: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2017. ISBN 978-84-482-6155-9. Arxivat 2022-10-12 a Wayback Machine.
• Montoya Abat, Brauli. La situació del català al País Valencià: de València al Carxe i Guardamar. Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí, 2002.

Enllaços externs

• Parc regional Serra del Carxe Arxivat 2007-05-24 a Wayback Machine. (castellà).
• Bloc que recull diferents articles publicats a la premsa sobre el Carxe.
• «Reportatge sobre el Carxe». programa Arrels. Punt 2, 05-03-2006.
• Reportatge sobre el Carxe a l'Avui.tv, incloent-hi diverses entrevistes a habitants de la zona (publicat el 3 d'agost del 2008).
• «El valencià al Carxe i al Matarranya» (vídeo). Societat Anònima (Canal 9), 2013.