pel·lícula de 1996 dirigida per Abel Ferrara From Wikipedia, the free encyclopedia
El funeral[1] (The funeral en el seu títol original en anglès als Estats Units) és una pel·lícula de l'any 1996 dirigida per Abel Ferrara i protagonitzada per Christopher Walken i Chris Penn,[2] la qual fou emesa a TV3 per primera vegada el 8 d'abril del 2000.[1]
The Funerals | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Abel Ferrara |
Protagonistes | |
Producció | Mary Kane |
Guió | Nicholas St. John |
Música | Joe Delia |
Productora | Focus Features |
Distribuïdor | October Films i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 24 octubre 1996 |
Durada | 99 min |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema de ficció criminal i drama |
Lloc de la narració | Nova York |
El Bronx de Nova York, anys trenta del segle xx. Johnny Tempio (Vincent Gallo) és assassinat quan ix d'un cinema. Sembla que els seus botxins han estat els Spoglia, clan mafiós rival. Ray (Christopher Walken), un tipus fred, intel·ligent i cruel, però temorós de Déu, rememora durant el funeral les causes que han portat a la mort del germà. Un tercer germà, Chez (Chris Penn), és un malalt mental, torturat per obsessius i violents records. Ray anhela venjar-se i, així, alleujar el seu dolor. Però la seua esposa, Jean (Annabella Sciorra), i la seua cunyada, Clara (Isabella Rossellini), intenten persuadir-lo per a evitar una destructiva guerra entre famílies.[2]
El funeral és un tempestuós disseccionador dels ressorts de la violència i un malaltís explorador dels processos autodestructius de l'individu. Abel Ferrara i el guionista Nicholas St. John, plegats, van retornar al clàssic argument de la rivalitat entre clans mafiosos italoamericans, ara aprofundint en els entrellats d'una poderosa família del Bronx novaiorquès, obstinada en perpetuar un molt arrelat codi de valors nodrits per l'honor, la lleialtat i la sang. El retrat parentiu és forjat amb gelosies fraternals, records amenaçadors i presències espectrals que només el desencadenament de la violència més extrema sembla poder silenciar. Però el film encara va més enllà, glossant les antigues tradicions, el catolicisme, el sentiment de la mort i el temor a Déu, que contraposa a l'obsessiva idea de la venjança. Això fonamenta un relat sòrdid i desassossegat, gairebé apocalíptic, una característica poc habitual en el cinema negre. Ferrara, que va créixer molt a prop dels carrers on transcorre el relat, obté l'atmosfera òptima per a cadascuna de les seqüències, estableix amb rigor les pautes de la narració (molt seca, amb ús d'el·lipsis i salts enrere) i gradua els conflictes dramàtics fins que adquireixen proporcions d'autèntica tragèdia clàssica. Compta amb un grup d'actors preeminents i involucrats amb l'escruixidora història, ressaltant Chris Penn, Benicio del Toro, Annabella Sciorra i, com a substitut de l'inicialment contractat Nicolas Cage, Christopher Walken (amb el qual Ferrara ja havia rodat el 1990 la notable King of New York).[2]
La música fou composta per Joe Delia, si bé en la banda sonora també s'escolten temes d'arxiu interpretats per Billie Holiday, Carlo Buti i Sonny Boy Williamson.[2]
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.