El prat de Bezhin
Pel·lícula de Serguéi Eisenstein / From Wikipedia, the free encyclopedia
El prat de Bezhin (rus: Бежин луг, Bejin lug) és una pel·lícula soviètica de 1937, dirigida per Serguéi Eisenstein i famosa per haver estat suprimida i presumptament destruïda abans de la seva culminació.
Бежин луг | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Serguei Eisenstein |
Protagonistes | |
Guió | Serguei Eisenstein i Aleksandr Rzheshevsky (en) |
Música | Gavriïl Popov |
Fotografia | Eduard Tisse |
Productora | Mosfilm |
Distribuïdor | Mosfilm |
Dades i xifres | |
País d'origen | Unió Soviètica |
Estrena | 1937 |
Durada | 30 min |
Idioma original | rus |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama i cinema propagandístic |
Relata la història d'un jove agricultor que tracta d'oposar-se al seu propi pare, qui té la intenció de trair al govern soviètic, per raons polítiques, sabotejant la collita anual. La pel·lícula destaca els esforços del jove per detenir al seu propi pare per protegir a l'Estat soviètic i culmina amb l'assassinat del noi i un disturbi.[1][2] La pel·lícula pren el títol d'una novel·la curta d'Iván Turguénev, però està basada en la vida de Pávlik Morózov, un noi rus que es va convertir en màrtir polític després de la seva mort el 1932, després d'haver denunciat al seu pare a les autoritats soviètiques i ser executat, posteriorment, a mans de la seva família. Pávlik Morózov va ser immortalitzat en programes escolars, poesia, música i en aquesta pel·lícula.[3]
Encarregada per un grup juvenil comunista, la producció de la pel·lícula va transcórrer entre 1935 i 1937, fins que va ser aturada pel Govern central soviètic, que va adduir que contenia falles artístiques, socials i polítiques; no obstant això, alguns van prendre com a exemple aquesta pel·lícula per criticar la ingerència del govern al cinema, estenent aquesta crítica fins al mateix Ióssif Stalin.[4][5] Arran del fracàs de la seva pel·lícula, Eisenstein va declarar públicament que el seu treball havia estat un error.[6] Diverses persones van ser arrestades durant i després del subsegüent desastre.[2][7]
Durant molt temps, es va creure que la pel·lícula s'havia perdut durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial; no obstant això, en els anys 1960, es van trobar talls i còpies parcials de la pel·lícula. A partir d'ells, es va emprendre una recreació d'El prat de Bezhin sobre la base del guió original.[7][8] Rica en simbolisme religiós, la pel·lícula i la seva història es van convertir en un objecte d'estudi.[9][10] La pel·lícula ha estat extensament discutida tant a l'interior com a l'exterior de la indústria cinematogràfica a causa de la seva naturalesa històrica, les estranyes circumstàncies de la seva producció i fracàs i per la bellesa de les seves imatges, considerades com unes de les més grandioses al cinema.[11] Malgrat el fracàs de la pel·lícula, Eisenstein va continuar la seva carrera: va guanyar l'aclamació i premis soviètics i es va convertir en director artístic del gran estudi Mosfilm.[12]