Elifaz

Al llibre del Gènesi, capítol trenta-sis, Elifaz (en hebreu אֱלִיפָז בן-עֵשָׂו Ĕlîphaz ben Ēśāw) és el fill d'Esaú amb la dona hitita Adà, filla d'Elcon.^[1] Va succeir el seu pare com a rei dels edomites.

Elifaz

Família
Cònjuge	Timnà
Fills	Teman, Omar, Sefó, Gatam, Quenaz, Amalec i Timnà
Pares	Esaú

Segons la tradició jueva explicada al Midraix, quan Jacob va fugir de casa del seu pare Isaac, Esaú va enviar Elifaz a perseguir i matar el seu oncle. Quan el va atrapar, Jacob va donar-li totes les seves pertinences a canvi de la vida. Elifaz va acceptar els presents i va deixar viure el seu oncle.^[2]

Després de la mort del seu avi Isaac, va emigrar amb el seu pare cap a les terres de Seir. Allà Elifaz va tenir els seus fills:^[3]

• Teman, primogènit i últim rei hereditari dels edomites
• Omar
• Sefó
• Gatam
• Quenaz, de qui descendirien els quenazites.

De la seva concubina Timnà, en nasqué:^[4]

• Amalec, pare i patriarca dels amalequites
• Timnà.