Infanta de Castella i reina consort de Portugal i França From Wikipedia, the free encyclopedia
Elionor d'Àustria[1] (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella. Va ser reina consort de Portugal (1518-1521) pel seu matrimoni Manuel I, però el matrimoni va ser molt breu. El seu fillastre, Joan III, va evitar la seva entrada en un convent, tot i que la reina vídua va retirar-se i va dedicar-se a l'oració. Arran de la Pau de Cambrai va esdevenir reina consort de França (1530-1547) en ser casada amb el rei Francesc I. En tornar a enviudar, va incorporar-se a la cort del seu germà i eventualment va tornar a Castella.[1][2]
Retrat d'Elionor d'Àustria (1530), de Joos van Cleve, conservat al Museu Condé (Chantilly). | |
Nom original | (de) Eleonore von Kastilien (pt) Leonor de Austria |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 novembre 1498 Lovaina (Bèlgica) |
Mort | 18 febrer 1558 (59 anys) Talavera la Real (Província de Badajoz) |
Causa de mort | asma |
Sepultura | Panteó d'Infants |
Reina consort de França | |
1530 – 1548 ← Clàudia de Valois – Caterina de Mèdici → | |
Reina consort de Portugal | |
1518 – 1521 ← Maria d'Aragó – Caterina d'Àustria → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Reina consort de Portugal Reina consort de França |
Família | Dinastia dels Habsburg |
Cònjuge | Francesc I de França (1530–1547) Manuel I de Portugal (1518–1521) |
Fills | Maria de Portugal () Manuel I de Portugal |
Pares | Felip el Bell i Joana I de Castella |
Germans | Maria d'Habsburg Caterina d'Àustria Isabel d'Àustria Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic Rietje Koane |
Nascuda el 15 de novembre de 1498 a la cort de Brussel·les, va ser la filla primogènita de l'arxiduc Felip el Formós i la llavors princesa Joana de Castella. Era neta per línia paterna de Maximilià I d'Àustria i de Maria de Borgonya, i per línia materna de Ferran II d'Aragó i d'Isabel I de Castella. Va ser germana dels emperadors romanogermànics Carles V i Ferran I.[3][2]
Després que el seu pare refusés algunes propostes de matrimoni del duc de Lorena i els reis de Dinamarca i de Navarra,[2] va ser destinada per casar-se amb el príncep hereu de Portugal, el futur Joan III. No obstant això, finalment va haver de fer-ho amb el pare d'aquest, el rei Manuel I, que havia quedat vidu del seu segon matrimoni i va agradar-li el retrat d'Elionor que havien enviat a la cort. El rei va decidir anul·lar el prometatge anterior i va acordar el casament, que va ser ben rebut a Castella.[4]
La cerimònia per poders es va fer a Saragossa el 16 de juliol de 1518, i conclosos els contractes matrimonials, la infanta va marxar cap a Portugal, on va ser rebuda pel seu marit a Crato, on el 24 de novembre es van celebrar importants festes per l'arribada de la reina.[4] El 25 de novembre de 1518 es casà a Lisboa amb el rei Manuel I de Portugal.
D'aquesta unió nasqueren els infants: Carles de Portugal (1520-1521) i Maria de Portugal (1521-1577), senyora de Viseu.
A causa del disgust d'haver quedat vídua ràpidament, Elionor va voler marxar de palau i internar-se al convent d'Odivelas, però Joan III li ho va impedir i finalment la reina es va retirar a Xabregas, on va fer vida pràcticament idèntica a la d'una religiosa professa.[4]
En virtut de la Pau de les Dames, signada entre el seu germà, l'emperador Carles V, i el rei Francesc I de França, per tal d'asserenar les tensions entre les dues potències. Va suposar la renúncia a ambicions territorials per part de tots, a més del prometatge d'Elionor amb el rei de França, vidu de la seva primera muller, que comportava també un dot d'un milió d'escuts.[5]
En el seu camí cap a França va estar acompanyada del bisbe de Mallorca, Diego Ribera de Toledo.[6] El matrimoni es va celebrar el 4 de juliol de 1530 a l'abadia de Capsieux de Baiona. La coronació solemne de la reina va fer-se a l'abadia de Sant Denís el 5 de març de 1531, i després va ser rebuda amb entusiasme a París. Elionor va viure aïllada a la cort francesa, dedicada a l'oració i la lectura de la Bíblia, mentre el seu marit es lliurava a les seves amants.[4]
En quedar vídua per segona vegada, el 1548 va abandonar França i es va reunir amb el seu germà, Carles V, incorporant-se a la seva cort a Flandes.[2] Va estar present durant la convocatòria d'Estats Generals a Brussel·les, quan l'emperador va deixar els Països Baixos en mans del seu fill Felip i va renunciar les corones de Castella i d'Aragó, que va prosseguir amb l'abdicació de la corona imperial en el seu germà, Ferran.[7]
El 1556 ella i el seu germà van embarcar-se rumb a Castella,[2] i mentre Carles es va instal·lar al monestir de Yuste, Elionor va fixar la seva residència a Guadalajara i després va traslladar-se a Jarandilla de la Vera, des d'on va visitar diverses vegades al seu germà.[7]
Elionor va morir el 18 de febrer de 1558 a Talavera la Real, mentre tornava de visitar la seva filla, la infanta Maria de Portugal, duquessa de Viseu, a la qual va conèixer per primera vegada, i va intentar-la persuadir, sense èxit, que passés a viure amb ella a Castella.[2][7]
Va ser enterrada originalment a l'església de Santa Maria de la Plaza de Mèrida.[7] El 1574 Felip II va fer traslladar el seu cos al monestir de San Lorenzo del Escorial.[3] El cos va arribar primer a Yuste, on va continuar el camí juntament amb el de l'emperador Carles V fins a arribar a El Escorial, on van ser enterrats provisionalment a l'església vella del monestir. El 1654 va ser traslladat de manera definitiva al Panteó d'Infants.[7] La seva tomba és a la novena cambra sepulcral. A la làpida hi resa HELEONORA, GALLIARVM REGINA i el seu epitafi és Domine, dabis pacem nobis (traduït en català «Senyor, tu ens donaràs la pau»), que té el seu origen en una frase del llibre d'Isaïes de la Bíblia.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.