Elionor de Màntua
From Wikipedia, the free encyclopedia
Elionor Gonzaga de Màntua -en italià Eleonora Gonzaga di Mantova- coneguda també com a Elionor de Nevers-Màntua o Elionor de Mayenne (Màntua, 18 de novembre de 1630 -Viena, 6 de desembre de 1686) fou una noble italiana de la casa de Gonzaga, filla del duc Carles II de Màntua (1609-1631) i de Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660). Elionor era considerada una dona molt culta i pietosa. Ella mateixa va escriure poemes, va dirigir un acadèmia literària i va animar la vida cultural de Viena. Encara que de formació catòlica, va ser molt tolerant amb els escriptors protestants. Va fundar diversos monestirs, entre ells el de les Ursulines, a Viena. Era també protectora de l'ordre de les carmelites. Així mateix també va fundar l'orde religiós de les esclaves de la virtut.[1]
Nom original | (de) Jüngere Eleonora |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 novembre 1630 Màntua (Itàlia) |
Mort | 6 desembre 1686 (56 anys) Viena |
Sepultura | Cripta Imperial de Viena |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Viena |
Ocupació | emperadriu |
Altres | |
Títol | Princesa Reina consort |
Família | Casa de Gonzaga |
Cònjuge | Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic (1651–) |
Fills | Elionor Maria d'Àustria, Ferran Josep d'Àustria, Maria Anna Josepa d'Àustria, Teresa Maria Josepa d'Habsburg |
Pares | Carles de Gonzaga-Nevers i Maria Gonzaga de Màntua |
Germans | Carles II Gonzaga-Nevers |