pel·lícula de 1998 dirigida per Shekhar Kapurr From Wikipedia, the free encyclopedia
Elisabet[1] (títol original en anglès: Elizabeth) és una pel·lícula de 1998, guanyadora d'un Oscar i basada en els primers anys del regnat d'Elisabet I d'Anglaterra. Va ser escrita per Michael Hirst i dirigida per Shekhar Kapur. Els seus principals protagonistes són: Cate Blanchett, Geoffrey Rush, Joseph Fiennes i Richard Attenborough. Encara que entre la resta d'actors secundaris actualment també n'hi ha alguns de coneguts. Així, cal destacar les intervencions de: Lily Allen, amb 12 anys, com una dama de companyia; la llegenda del Manchester United, el futbolista Eric Cantona, fent d'ambaixador francès; i el que després encarnaria a James Bond, Daniel Craig, representant a un membre del Vaticà. Cal mencionar, a més, que aquesta va ser l'última interpretació de l'aclamat actor britànic John Gielgud. Ha estat doblada al català.[1]
Elizabeth | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Shekhar Kapur |
Protagonistes | Cate Blanchett Geoffrey Rush Christopher Eccleston Joseph Fiennes John Gielgud Richard Attenborough Kenny Doughty Fanny Ardant Éric Daniel Pierre Cantona Vincent Cassel Kathy Burke Edward Hardwicke Emily Mortimer Daniel Craig Amanda Ryan Angus Deayton James Frain Jamie Foreman Kelly Macdonald Paul Fox Terence Rigby Wayne Sleep Alfie Allen |
Producció | Tim Bevan, Eric Fellner i Alison Owen |
Dissenyador de producció | John Myhre |
Guió | Michael Hirst |
Música | David Hirschfelder |
Fotografia | Remi Adefarasin |
Muntatge | Jill Bilcock |
Productora | PolyGram Filmed Entertainment i Working Title Films |
Distribuïdor | Gramercy Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 1998 |
Durada | 124 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema biogràfic i drama |
Tema | Elisabet I d'Anglaterra |
Lloc de la narració | Anglaterra |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
La seva estrena mundial va tenir lloc el 8 de setembre de 1998 al Festival Internacional de Cinema de Venècia després de només 45 dies de rodatge. A partir d'aquest moment, es va anar mostrant en els diversos festivals que es van celebrar aquella tardor, com el de Toronto, aconseguint crítiques molt favorables. Amb aquestes bones referències, la seva estrena en els cinemes es va convertir en un èxit complet arribant a obtenir uns ingressos totals de 82 milions de dòlars i sorprenent als seus propis productors.
La seva seqüela, Elizabeth: l'edat d'or, va ser filmada 10 anys més tard, el 2007.
Any 1558: La reina d'Anglaterra, Maria, fervent defensora de la religió catòlica, mor deixant el tron a la seva germana paterna, Elisabet, educada en el protestantisme. La pel·lícula mostra com Elisabet, ara reina, és perseguida per diversos pretendents, com el mateix duc d'Anjou, el futur rei Enric III de França, i animada a casar-se per tal d'assegurar la seva posició. Mentrestant, però, té una aventura secreta amb l'amor de la seva vida, Robert Dudley, 1r comte de Leicester. Una aventura que, malgrat els desitjos d'Elisabet, no es manté tan en secret com ella voldria, ja que William Cecil, el 1r baró de Burghley, basant-se en la idea que un monarca no pot tenir vida privada, és informat en tot moment de la seva relació.
Al mateix temps, Elisabet ha de legitimar-se en el poder fent front a les diverses conspiracions i traïcions contra la seva figura, entre les quals s'inclouen la del duc de Norfolk, un noble catòlic a la cort anglesa que busca la seva mort, i la de Maria de Guisa, qui s'alia amb França per atacar les forces angleses. Al final de la pel·lícula, el duc és executat per traïció i Maria assassinada pel conseller de la reina, Francis Walsingham.
En aquest context és quan Elisabet descobreix que Dudley l'ha utilitzada. Tal com es detalla a la seva seqüela, aquesta decepció va ser la causa del seu canvi de comportament. Considerant que una relació amb un home li donava a aquest molt de poder sobre ella, Elisabet va decidir negar-se qualsevol tipus d'affaire i dedicar-se plenament a la seva nació. La dolça i romàntica noia que surt al principi de la pel·lícula es converteix, doncs, en una rígida i intimidadora monarca. Una reina que va governar i va arribar a dominar els homes que estaven al seu voltant, capaç d'enfrontar-se a un Parlament descontent amb les seves reformes polítiques i d'ordenar l'execució dels enemics de la Corona. Una transformació que es presenta com el tema central de la història.
La pel·lícula acaba amb Elisabet assumint la imatge de Reina Verge i marcant així l'inici de l'edat d'or d'Anglaterra.[2]
El guió es pren diverses llibertats històriques.[3] Entre elles:
Intèrpret | Personatge | Veu en català |
---|---|---|
Cate Blanchett | Elisabet I d'Anglaterra | Alicia Laorden |
Geoffrey Rush | sir Francis Walsingham | Jaume Comas |
Joseph Fiennes | comte Robert Dudley | Marc Zanni |
Christopher Eccleston | Thomas Howard, 4t duc de Norfolk | Alfonso Vallés |
Richard Attenborough | sir William Cecil, 1r baró de Burghley | Desconegut |
Fanny Ardant | Maria de Guisa | Montse Puga |
Vincent Cassel | Enric, duc d'Anjou | Eduard Itchart |
Kathy Burke | Maria I d'Anglaterra | Glòria Gonzàlez |
Terence Rigby | bisbe Gardiner | Ramon Puig |
James Frain | ambaixador Álvaro de la Quadra | Eduard Elias |
Jamie Foreman | comte de Sussex | Ignasi Abadal |
Edward Hardwicke | Henry FitzAlan, Comte d'Arundel | José Antequera |
Emily Mortimer | Kat Ashley | Eva Lluch |
Eric Cantona | senyor de Foix | Ramon Canals |
John Gielgud | papa Pius V | |
Daniel Craig | John Ballard | Desconegut |
Després de més d'un any en cartellera, Elisabet va obtenir 29 premis i més de 30 nominacions. De tots ells, els més destacats són els següents:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.