Serrania

La Serrania (castellà: la Serranía),^[1] anteriorment anomenada els Serrans (castellà: los Serranos),^[2] també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital. Segons les darreres dades (2019), la població és de 16.159 persones.^[3] La llengua pròpia dels seus habitants és el castellà xurro igual que altres comarques, com l'Alt Palància, l'Alt Millars o el Racó d'Ademús. Pertany al grup de comarques de repoblació aragonesa. Des del 2019 pertany a la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera.^[4]

Serrania

Localització
39° 41′ 15″ N, 0° 54′ 58″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Capital	Xelva
Conté la subdivisió	Alpont Andilla Ares dels Oms Benaixeve Bugarra Calles Domenyo Figueroles de Domenyo Pedralba Sot de Xera Titaigües Toixa Xelva Xestalgar Xulilla el Villar la Iessa la Llosa del Bisbe les Alcubles
Població humana
Població	16.604 (2022) (12,22 hab./km²)
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	1.358,7 km²
Limita amb	Alt Palància Foia de Bunyol el Camp de Túria la Plana d'Utiel-Requena

Limita pel nord amb l'Aragó, a l'est amb l'Alt Palància i el Camp de Túria, al sud amb la Foia de Bunyol, al sud-oest amb la Plana d'Utiel i a l'oest amb Castella-la Manxa.

Municipis

Segons la proposta de comarcalització de Joan Soler i Riber (1970), els «19 municipis» d'aquesta comarca amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,^[5] són:

Municipi	Habitants (2023)	Sup. (km²)	Dens. (2023) (hab./km²)
el Villar	3.700	40,7	90,9
Pedralba	3.048	58,9	51,7
Xelva	1.645	190,6	8,6
Toixa	1.201	121,9	9,9
Bugarra	783	40,3	19,4
Xulilla	687	61,8	11,1
Domenyo	683	68,8	9,9
Alpont	667	138,3	4,8
les Alcubles	635	43,5	14,6
Xestalgar	569	69,7	8,2
Figueroles de Domenyo	522	18,8	27,8
la Llosa del Bisbe	520	12,2	42,6
Titaigües	505	63,2	8,0
Calles	431	64,5	6,7
Sot de Xera	423	38,8	10,9
Ares dels Oms	381	76,0	5
Andilla	311	142,8	2,2
la Iessa	235	84,7	2,8
Benaixeve	168	69,8	2,4
Serrania	17.114	1.405,3	12,2

Comarca històrica

La Serrania (o els Serrans) és una comarca històrica que ja apareixia com la Serrania de Xelva al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València», publicat l'any 1934. L'única diferència és que ençà s'hi incloïen els municipis de Xera i Sinarques, que actualment es troben a l'actual comarca de la Plana d'Utiel per relacions econòmiques modernes (encara que històricament no hi pertanyen a aquesta comarca), el de les antigues localitats de Loriguilla i Domenyo, que es troben inundades per presses i actualment s'ubiquen al Camp de Túria, i les colònies de Sant Isidre de Benaixeve a Montcada i Sant Antoni de Benaixeve. Per raons geogràfiques, algunes obres importants inclouen els municipis de Pedralba, Bugarra i Xestalgar a la comarca del Camp de Túria.^[6][7]

Geografia

La Serrania té una extensió de 1.358 quilòmetres quadrats.^[8] Fita al nord amb Javalambre, ja a l'Aragó, i al nord-oest amb la Serra de Mira, a Castella. Al sud, la Serra del Negrete separa la Serrania de la veïna Plana d'Utiel.

A causa de la influència del Túria a la comarca, que hi passa en direcció NO-SE, així com la dels seus afluents (p. ex., el Toixa o el Reatillo), el paisatge de la Serrania està caracteritzat per congosts, pendents i valls molt pronunciats.

Demografia

Al 2019, dels 16.159 habitants de la comarca, un 11% tenia menys de 16 anys, un 13% en tenia entre 16 i 29, un 48% en tenia entre 30 i 64 i un 28% en tenia més de 64.^[9] La densitat de població es d'11,5 habitants per quilòmetre quadrat,^[3] mentres que la mitjana del País Valencià és de 215.^[10]

Referències

1. «Compromís proposa de canviar el nom de la comarca dels Serrans per 'la Serrania'». [Consulta: 8 març 2022].
2. «La comarca de la Serrania – Diari per a Tècnics Lingüístics». [Consulta: 21 desembre 2022].
3. «ARGOS». [Consulta: 13 novembre 2020].
4. «Dieciocho nuevas reservas ingresan en la Red Mundial de Reservas de Biosfera de la UNESCO» (en castellà), 19-06-2019. [Consulta: 24 març 2020].
5. «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
6. Piqueras, Juan (1995) [director]. Geografia de les comarques valencianes. València: Foro Ediciones, volum III, obra elaborada per un equip de professors del Departament de Geografia de la Universitat de València. ISBN 84-8186-021-2
7. DD AA (2005). Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. València: Editorial Prensa Valenciana / Hi col·labora, entre altres, la Universitat de València. Vegeu l'article Serranía, La, on tant al mapa que s'hi adjunta, com al text, s'exclouen els municipis de Pedralba, Bugarra i Xestalgar. L'article està signat pel geògraf Carles Rodrigo Alfonso.
8. «Els Serrans». [Consulta: 13 novembre 2020].
9. «ARGOS». [Consulta: 13 novembre 2020].
10. «Comunidad Valenciana 2020» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2020].

Vegeu també

• Llista de monuments de la Serrania

Bibliografia

• Los Serranos: estudis comarcals de la província de València. PUV, 2018. ISBN 9788491331865.^{[Enllaç no actiu]}
• Català Gorgues, Jesús I. «L'horitzó mossegat». Mètode, núm. 38, 2003.
• Rodrigo Alfonso, C. La Serranía: análisis geográfico comarcal (en castellà). Centro de Estudios La Serranía, 2000. ISBN 84-607-0075-5.