Alt Millars

L'Alt Millars, o la Conca del Millars,^[1] és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló de predomini lingüístic castellà.^[2]

Alt Millars

Salto de la Novia a Cirat
Tipus	comarca del País Valencià
Lloc
40° 03′ 19″ N, 0° 27′ 48″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Capital	Cirat
Conté la subdivisió	Aiòder Arañuel Argeleta ../... 22+
Població humana
Població	4.302 (2024) (6,45 hab./km²)
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	667,06 km²
Limita amb	l'Alcalatén Alt Palància la Plana Baixa

Municipis

Les dades bàsiques dels «22 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,^[3] són:

Municipi	Habitants (2023)	Sup. (km²)	Dens. (2023) (hab./km²)
Montanejos	603	37,8	14,9
Vilafermosa	488	108,9	4,4
Montant	399	34,1	10,8
Cortes d'Arenós	304	80,6	3,7
Fanzara	294	35,0	7,8
Cirat	223	41,1	5,0
Aiòder	178	24,4	6,3
Sucaina	176	51,6	3,1
la Pobla d'Arenós	169	22,7	6,7
Aranyel	165	19,2	7,9
Argeleta	156	15,5	8,1
Lludient	155	31,4	4,7
Torre-xiva	114	11,8	7,5
Toga	112	13,5	7,1
Vilanova de Viver	110	6,0	10
el Castell de Vilamalefa	109	37,7	2,7
les Fonts d'Aiòder	98	10,9	8,2
Vilamalur	95	19,5	5,2
Espadella	90	12,0	5,8
Torralba	69	21,2	2,9
Vallat	66	5,0	10,2
la Font de la Reina	59	7,5	6,8
l'Alt Millars	4.232	667,0	6,3

Llocs d'interés

Als nuclis urbans

• Aiòder: Torre campanar de l'antic convent de dominics d'Aiòder, del segle XVII-XVIII.
• Argeleta: Torres del palau de Zayd Abu Zayn, de l'època medieval.
• Cirat: Torre del palau dels comtes de Cirat, de l'edat Mitjana.
• Montanejos: Torre de planta quadrada integrada en una façana, de l'època islàmica.
• Montant: Convent dels Servites, del segle XVII-XVIII.
• Torre-xiva: Torre islàmica de planta circular.
• Vilafermosa: Església de la Nativitat, del segle xviii, on es conserven retaules dels segles xiv i xv i algunes peces del segle xvi.

Als termes municipals

• 

  Llenç de la muralla del castell del Bou Negre

  Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un tossal i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
• Aranyuel: el Campero, cim més alt del municipi de 919 m.s.n.m. Sobre el qual està assentat el poble. El Pozo, zona de bany amb un antic molí abandonat i una preciosa vista del bosc de ribera.
• Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
• Cirat: El barranc de les Salinas, pròxim a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per damunt del susdit barranc.
• Espadella: Penya Saganta (723 msnm), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
• Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, prop del terme municipal de Torralba.

• 

  El Pozo Negro, a les Fonts d'Aiòder

  Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
• La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle xii. S'hi han trobat restes de l'edat del Bronze i de l'època ibera.
• Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle xviii, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
• Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle xviii. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.
• Los Estrechos

Mancomunitats

La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)^[4] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).^[5]

Vies de comunicació

La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que comunica la localitat de Vila-real, a la Plana Baixa, amb la Pobla d'Arenós, a tocar de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar arrere Onda, l'últim poble de la Plana, la carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares.^[6] La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.

Vegeu també

• Llista de monuments de l'Alt Millars