il·lustradora i escriptora catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Elvira Elias i Cornet (Barcelona, 15 de maig de 1917 - Arenys de Mar, 25 de desembre de 2016) va ser una il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners, filla de l'il·lustrador Feliu Elias i Bracons.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 maig 1917 Barcelona |
Mort | 25 desembre 2016 (99 anys) |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, il·lustradora |
Família | |
Pare | Feliu Elias i Bracons |
Elvira Elias és la tercera filla del matrimoni Elias i Cornet. Des de molt petita va rebre una educació rigorosa proveïda pel seu pare, que li va permetre desenvolupar les seves aptituds artístiques. Va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries i a l'Escola de la Llotja, tot i que no va poder finalitzar cap de les dues carreres degut a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.
El triomf franquista va menar l'autora i la seva família cap a l'exili francès, on va treballar fent il·lustracions científiques per a un cirurgià. La jove va decidir tornar a Barcelona l'any 1942 malgrat la repressió policial, on va començar a rebre encàrrecs creant i dissenyant cartells publicitàris per a botigues i marques de moda.[3] La seva carrera com a il·lustradora reconeguda va començar l'any 1943 amb el llibre Mis canciones, de Palmira Jaquetti, una obra que li va confiar l'editora Conxita Zendrena, tot i que en aquell moment Elias no tenia encara cap obra notable que l'avalés dins el món de la il·lustració. L'any 1949 va contraure matrimoni amb l'advocat d'Arenys de Mar Fidel Córdoba, i es va traslladar a viure a la població marítima.
La delicadesa en el traç i la sensibilitat a l'hora d'il·lustrar personatges la van convertir en la dibuixant per excel·lència dels llibres per a infants de l'Editorial Ariel, on es va retrobar amb el seu amic Joan Sales quan aquest va retornar de l'exili mexicà. Les seves il·lustracions del primer volum de "Rondalles", Rondalles de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer, així com una versió extraordinària de Tirant el blanc, adaptada als joves per Joan Sales, van tenir un èxit notable entre els lectors catalans. També fou una col·laboradora habitual de les obres de l'Editorial Juventud, entre les quals destaca especialment el llibre Casa de muñecas, prologat per Marià Manent, on l'autora va dissenyar un retallable que permetia construir una casa catalana. L'any 1948 va guanyar la Medalla de Bronze del Cercle de Belles Arts de Palma amb un dibuix que havia fet per a l'aparador de la botiga "El Dique Flotante".
La seva carrera com a il·lustradora es va veure frenada en caure malalt el seu marit, de qui va tenir cura fins que morí l'any 1971. Més endavant també es va fer responsable de la seva mare, viuda des de la mort de Feliu Elias l'agost de 1948. Aquests anys la van deixar fora del món editorial. L'autora, però, no va voler renunciar al seu ofici i va començar a experimentar amb la tècnica de la serigrafia, plasmant amb aquestes imatges poemes de grans autors com William Shakespeare, William Blake, Joan Maragall o Màrius Torres, entre altres. Tot i així, va seguir publicant il·lustracions de llibres de manera espontània fins a l'any 1988.
Residí a Arenys de Mar fins a morir-hi l'any 2016. La dibuixant hi feu una donació d'algunes de les seves serigrafies i dibuixos, custodiades en un fons especial al Museu d'Arenys de Mar.[4] L'any 2007 l'ajuntament de la població li va organitzar un homenatge per celebrar els seus 90 anys.[1]
La trajectòria estilística de la carrera d'Elvia Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament.[5] Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticcelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.