Emilia Calé Torres (La Corunya, 12 de febrer de 1837 - Madrid, 18 de setembre de 1908) va ser una escriptora espanyola.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaEmilia Calé y Torres
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 febrer 1837 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 setembre 1908 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista, autora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLorenzo Gómez Quintero Modifica el valor a Wikidata
FillsEmilia Quintero Calé Modifica el valor a Wikidata
Signatura Thumb Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Era l'única filla de Francisco Calé de Orihuela i d'Inocencia Torres, que morí molt aviat; el seu pare es casà novament i li donà cinc germans. Va començar col·laborant en periòdics gallecs amb la publicació de poemes. El seu matrimoni amb el periodista i funcionari portorriqueny Lorenzo Quintero, el 1862, va fer que hagués de mudar sovint de residència. El 1871 es va establir a Madrid, on va desplegar una àmplia activitat cultural i va col·laborar en diaris espanyols i americans.[1][2]

A casa seva, al carrer de l'Estrella, es reunia la intel·lectualitat gallega resident a Madrid i hi feia les seves reunions la societat Galícia Literària, de la qual fou fundadora juntament amb el seu cosí Teodosio Vesteiro Torres i Manuel Curros Enríquez, a la qual pertanyien periodistes, juristes, metges i escriptors gallecs com Francisco Añón, Luis Taboada, Victorino i José Novo García, Jesús i Andrés Muruáis, Arturo Vázquez Núñez, Manuel de la Peña Rucabado, entre d'altres, molts dels quals serien promotors del Rexurdimento gallec. El 1875 va tornar a la Corunya.[1][2]

Va col·laborar amb les publicacions La Familia, El Amigo del Hogar, El Oriente de Asturias, de Llanes, El Progreso de Pontevedra o El Eco de Galicia, entre d'altres. El 1906 va ser nomenada membre corresponent de la Reial Acadèmia Gallega.[1]

Va tenir cinc fills, la més jove dels quals fou la pianista Emilia Quintero i Calé.[2]

Bibliografia

Poesia
  • Horas de inspiración (1867)
  • Crepusculares (1894)
Prosa
  • Cuadros sociales o pequeñas novelas (1878)
  • Escenas de la vida (1890)
Teatre
  • Lazos rotos (1884)
  • De la cima al abismo (1894)

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.