12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 322 dies per a finalitzar l'any.

<<	Febrer 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1462, Calaf (l'Anoia: Els remences es revolten contra les autoritats, tret de partida de la Guerra dels Remences.
• 1910 - Barcelona: Primer vol d'un aeroplà de tota la península: el pilot francès Julien Mamet, a bord d'un Blériot XI amb motor de 25 CV, sobrevola l'hipòdrom de Can Tunis de Barcelona.
• 1939, Xàtiva: Bombardeig de l'estació de Xàtiva per part de l'aviació feixista italiana amb el resultat de 129 morts.
• 1987, Sa Dragonera, Mallorca: S'atura judicialment el pla d'urbanització de l'illa.^[1]
• 2004, Parc Natural del Cadí-Moixeró: Hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.^[2]
• 1502: Corona de Castella, Es signa la Pragmàtica de conversió forçosa que dona dos mesos i mig per al baptisme forçós dels mudèjars.^[3]

Resta del món

• 1541: Pedro de Valdivia funda Santiago de Xile
• 1554: Joana Grey és decapitada per traïció.
• 1808: Talca (Xile): es jura l'Acta d'Independència de Xile.
• 1817: batalla de Chacabuco, als Andes, on les tropes sota el general José de San Martín vencen els espanyols.
• 1912: Pequín (Xina): Abdicació de Pu Yi (1906-1967), que va regnar com a Emperador Xuantong, el darrer de la dinastia Qing.^[4][5]
• 1924, Roma: Comença a publicar-se el diari italià L'Unità, fundat per Antonio Gramsci i lligat històricament al Partit Comunista Italià (PCI).^[6]
• 1947: Sikhoté-Alín, URSS: Meteorit de Sikhoté-Alín.^[7]
• 1974: Carlos Arias Navarro president del Govern nomenat per Franco presenta el seu programa reformista conegut com l'Esperit del 12 de febrer
• 1979, Berlín: Es funda l'equip de futbol americà Berliner Bären, que més tard prendria el nom de Berlin Adler.

Naixements

Països Catalans

• 1843 - València: Eduard Boscà i Casanovas, metge i naturalista valencià (m. 1924).
• 1872 - Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (m. 1954).^[8]
• 1876 - Esparreguera, Província de Barcelona: Amadeu Cuscó i Panadès, músic català (m. 1942).
• 1930 - Barcelona: Mercè Torrents i Turmo, pianista i compositora catalana (m. 2018).^[9]
• 1938 - Guissona, Segarra: Jordi Pàmias i Grau, poeta català.^[10]
• 1940 - Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català (m. 2018).
• 1951 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Marina Prat Vidal, atleta, fondista i maratoniana catalana.^[11]
• 1980 - Ontinyent, Vall d'Albaida: Juan Carlos Ferrero, tennista valencià.

Resta del món

• 1218 - Kamakura (?), Japóː Kujō Yoritsune, quart shogun del shogunat Kamakura (m. 1256).
• 1809
  • Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista anglès, que va plantejar l'evolució de les espècies basada en la selecció natural (m. 1882).
  • Comtat de Hardin (Kentucky), EUA: Abraham Lincoln, 16è President dels Estats Units entre 1851 i 1865 (m. 1865).
• 1812 - San Lurinç, Udine: Catarine Percût, escriptora italiana en friülès.^[12]
• 1837 - La Corunya, Emilia Calé Torres, escriptora espanyola (m. 1908).^[13]
• 1850 - Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: William Morris Davis, geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana" (m. 1934).
• 1861 - Sant Petersburg: Lou Andreas-Salomé, dona de lletres, escriptora i intel·lectual russa (m. 1937).^[14]
• 1881 - Sant Petersburg: Anna Pàvlova, ballarina russa (m. 1931).^[15]
• 1884 - Smolensk, Rússiaː Marie Vassilieff, artista pintora i escultora russa, dissenyadora i decoradora teatral (m. 1957).^[16]
• 1888 - Madrid, Regne d'Espanya: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.^[17]
• 1900 - Saint Louis, Missouri: Adele Buffington, guionista estatunidenca.^[18]
• 1905 - Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista espanyola (m. 1994).^[19]
• 1911 - La Vega: Antonio Guzmán, agrònom, empresari i polític dominicà que va ser president de la República Dominicana.
• 1918 - Nova York (EUA): Julian Schwinger, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1965 (m. 1994).
• 1921 - Irlanda: Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora informàtica de la computadora ENIAC (m. 2006).^[20]
• 1934 - Monroe (Louisiana), EUA: Bill Russell, jugador de bàsquet estatunidenc.
• 1938 - Elizabeth (Nova Jersey) (EUA): Judy Blume, escriptora estatunidenca de literatura infantil i juvenil.
• 1949
  • Damasc, Síria: Sari Nusseibeh, filòsof palestí, Premi Internacional Catalunya del 2004.
  • Berlín Oriental, RDA: Barbara Honigmann, pintora i escriptora alemanya.^[21]
• 1950 - Madrid: Marta Fernández-Muro, actriu espanyola.^[22]
• 1956 - Cudillero, Astúries: Rosa María Menéndez López, investigadora i científica espanyola, presidenta del CSIC des del 2017.
• 1961 - Molacillos, Zamora: Ángeles Álvarez Álvarez, política socialista espanyola, activista feminista.
• 1976 - Kyjov, Txecoslovàquia: Sylvia Saint, actriu porno txeca.
• 1979 - Melbourne, Austràlia: Jesse Spencer, actor australià.
• 1991 - Niterói, Rio de Janeiro: Martine Grael, regatista de vela brasilera, medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.^[23]
• 1993 - Salònica: Giorgos Katidis, migcampista grec.

Necrològiques

Països Catalans

• 1819 - Maó (Menorca): Joan Ramis i Ramis, escriptor i historiador menorquí (n. 1746).
• 1959 - Barcelona: Antoni Pous i Palau, pintor, escenògraf i aquarel·lista.^[24]
• 2022 - Barcelona: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (n. 1972).
• 2024 - Arenys de Marː Teresa d'Arenys, narradora i poetessa catalana (n. 1952).

Resta del món

• 1479 - Tudela, Navarra: Elionor I de Navarra, princesa d'Aragó i infanta de Navarra, princesa de Girona (n. 1426).^[25]
• 1728 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic: Agostino Steffani, compositor italià (n. 1654).
• 1804 - Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof (n. 1724).
• 1907 - Newcastle upon Tyne: Muriel Robb, tennista britànica, campiona de Wimbledon 1902.^[26]
• 1916 - Brunsvic: Richard Dedekind, matemàtic (n. 1831).
• 1920 - Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès (n. 1852).
• 1959 - Nova York (EUA): George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (n. 1900).^[27]
• 1966 - Milà (Itàlia): Elio Vittorini, escriptor, traductor i editor italià (n. 1908).^[28]
• 1971 - Tripp, Dakota del Sud: Ella Cara Deloria, lingüista, antropòloga i escriptora sioux yankton (n. 1889).^[29]  
• 1984 - París (França): Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (n. 1914).
• 1994 - Sevilla: Rafael Durán, actor espanyol.^[30]
• 2005 - Anapu, Pará, Brasil: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
• 2018 - Concord, Massachusettsː Ursula Marvin, geòloga planetària estatunidenca que estudià meteorits i mostres lunars (n. 1921).^[31]
• 2019 - Lagos, Nigèria: Bisi Silva (Olabisi Obafunke Silva), conservadora i especialista en art contemporani (n. 1962).^[32]

Festes i commemoracions

• Festes patronals a Barcelona; Santa Eulària des Riu (Eivissa, Illes Balears).
• Dia de Darwin
• Dia contra els nens soldat

Santoral^[33]

Església Catòlica^[34]

• Sants al Martirologi romà (2011): Eulàlia de Barcelona, màrtir (303); Meleci d'Antioquia, bisbe (381); Benet d'Aniana, abat (821); Antoni Cauleas, bisbe de Constantinoble (901); Ludè de Nordhouse, pelegrí (1202).
  • Beats al Martirologi romà: Humbelina de Jully-sur-Sarce, priora (1130); Thomas Hemmerford, Jack Fenn, John Nutter, John Munden, George Haydock, preveres màrtirs (1584).
• Sants que no figuren al Martirologi: Julià l'Hospitalari, sant fictici (s. VII); Sufrè, deixeble de Maximí d'Ais, sant llegendari (s. I); Julià d'Alexandria, màrtir (ca. 160); Modest de Cartago, màrtir; Màrtirs d'Abitinene (304); Damià, màrtir d'Alexandria, i Damià, màrtir a Roma; Modest el Diaca, màrtir (ca. 304); Modest i Ammoni d'Alexandria, màrtirs; Faustí de Brèscia, bisbe (381); Fèlix de Marsella, bisbe; Fèlix de Metz, bisbe; Vènet de Re, eremita (s. V); Gaudenci de Verona, bisbe (465); Rioc de Landevennec, eremita (ca. 640); Quintilià de París, abat (669); Etelvald de Lindisfarne, abat (ca. 740); Seduli de Dublín (Seadhal), bisbe (ca. 785); Goscelí de Torí, abat de San Solutore (1153); Benedetto Revelli, bisbe d'Albenga) (ca. 900).
• Beats que no figuren al Martirologi: Antoni i companys franciscans màrtirs de Bulgària (1361); Pau de Barletta, agustí (1580).
• Venerables: Helmward de Minden, bisbe (958); Nikolaus Herman, monjo (1691); Niccola Saggio, monjo (1709).
• Venerats a l'Orde de Predicadors: beat Reginald d'Orleans, prevere dominicà (1220).

Església Copta

• 5 Meixir: Abanub; Agripí d'Alexandria, patriarca (181); Apol·ló, company de Sant Abib; Bixai d'Ikhmin, fundador del monestir.

Església Apostòlica Armènia

• 23 Arac': Hipòlit de Roma, antipapa, màrtir, i companys seus; Teòfil el Jove, màrtir; Teòdula d'Anazarbe, màrtir.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 25 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 30 de gener del calendari julià.

• Sants: Martina de Roma, màrtir (230); Hipòlit de Roma, papa i màrtir (236); Censorí, Sabí i Àurea, màrtirs; Ares, Fèlix, Màxim i màrtirs d'Òstia, companys d'Hipòlit de Roma; Atanàsia i les seves germanes, màrtirs; Basili el Gran, metropolità de Cesarea, Gregori de Nazianz, arquebisbe de Constantinoble, i Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble; Zenó d'Antioquia, eremita (418); Teòfil el Jove, màrtir (785); Pere I de Bulgària, rei (969); Zenó de les Coves de Kíev (segle xiv); Teodor de Mitilene, màrtir (1748); Demetri de Sliven, màrtir (1841); Pau Aleksandrovitx i Dmitrij Konstantinovitx, grans ducs màrtirs, i Evgenij Poselianin Pogozhev, màrtir; Pelagia de Dividjevo (1884); Vladímir, prevere màrtir (1933); Stefanios, màrtir (1945).

Església Evangèlica d'Alemanya

• Valentin Ernst Löscher (1749); Friedrich Schleiermacher, teòleg i filòsof (1834)

Referències

1. Caimari, Joan A. «El Supremo prohíbe la urbanización de Dragonera» (en castellà). El Pais. [Consulta: 17 agost 2022].
2. «El primer llop en setanta anys arriba al Principat». Vilaweb, 12-02-2004. [Consulta: 28 maig 2011].
3. Anes y Álvarez de Castrillón, Gonzalo. Las tres Culturas. Real Academia de la Historia, 2004, p. 137. ISBN 8495983990.
4. Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
5. Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
6. «L’Unità | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2024].
7. Norton, O. Richard. Rocks From Space (en anglès). Missoula, Montana: Mountain Press, 1998, p. 103.. ISBN 0878423028.
8. Vila Fernández, Anna Maria. «Maria Morera Franco». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
9. «Mercè Torrents, al web "Músics per la cobla». [Consulta: 24 octubre 2016].
10. «Jordi Pàmias i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 setembre 2022].
11. «Marina Prat Vidal». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 abril 2019].
12. «Biografia de Caterina Percoto» (en italià). Comune di Manzano. Caterina Percoto, 11-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 18 desembre 2021].
13. Simón Palmer, Carmen. «Emilia Calé y Torres de Quintero». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 gener 2021].
14. «Lou Andreas Salome». Encyclopaedia Britannica, 08-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
15. Sorley Walker, Kathrine. «Anna Pavlova». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
16. «Mariya Ivanovna Vasileva» (en neerlandès). RKD - Netherlands Institute for Art History, 29-06-2000. [Consulta: 11 març 2022].
17. «Clara Campoamor». Canal Historia. [Consulta: 28 febrer 2020].
18. «Adele S. Buffington». Women Film Pioneers Project. [Consulta: 27 setembre 2023].
19. «Frederica Montseny i Mañé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
20. «Kathleen McNulty Antonelli - Biography» (en anglès). MacTutor. History of Mathematics archive. University of St Andrews. [Consulta: 18 desembre 2020].
21. Nolden, Thomas. «Barbara Honigmann». Jewish Women's Archive. [Consulta: 23 febrer 2020].
22. Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 219. ISBN 84-206-9473-8.
23. «Grael & Kunze» (en anglès). 49er.org. Arxivat de l'original el 2021-08-25. [Consulta: 3 gener 2021].
24. «Antoni Pous i Palau». Diari de Sabadell.
25. Anthony, Raoul. Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhumés dans la Cathédrale de Lescar [Tableau II]. París: Masson et Cie, 1931.
26. «ROBB Muriel Evelyn (1878 – 1907)» (en anglès). Friends of Jesmond Old Cemetery. [Consulta: 11 març 2023].
27. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
28. «Elio Vittorini» (en italià). Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: maig 2018].
29. De Mallie, Raymond J. «Ella Deloria: A Biographical Sketch». Ella Deloria Archive. American Indian Research Research Institute, Indiana University. [Consulta: febrer 2020].
30. Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 191. ISBN 84-206-9473-8.
31. «Ursula B. Marvin» (en anglès). Keefe, 12-02-2018. [Consulta: 27 juny 2021].
32. Sandomir, Richard «Bisi Silva, 56, Bold Curator of Contemporary African Art, Dies» (en anglès). The New York Times, 25-02-2019. ISSN: 0362-4331.
33. Schäfer, Joachim. «Kalender - 12. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
34. Santi, beati e testimoni.