Encapsulació
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'encapsulació és l'empaquetament d'informació (dades i funcions) en un sol component. Les característiques de l'encapsulació estan suportades en la majoria de llenguatges de programació orientats a objectes mitjançant classes, encara que existeixen altres mètodes alternatius d'implementació. Això permet amagar de forma selectiva tant atributs com mètodes per protegir el codi de la corrupció accidental. Encapsulació, herència i polimorfisme són els tres pilars de la programació orientada a objectes.
En els llenguatges de programació, l'encapsulació s'utilitza per referir-se a una de dues nocions relacionades però diferents, i algunes vegades a la combinació [1][2] de la mateixa:
- Un mecanisme del llenguatge per a restringir l'accés a alguns dels components de l'objecte.[3][4]
- Una construcció del llenguatge que permet agrupar les dades amb els mètodes (o altres funcions) que operen sobre aquestes dades.[5][6]
Alguns investigadors dels llenguatges de la programació utilitzen el significat del primer punt sol o amb combinació del segon punt per indicar que l'encapsulació és una característica clau en el llenguatge orientat a objectes.
La segona definició ve donada pel fet que molts llenguatges de POO no amaguen/encapsulen la informació de forma automàtica, de manera que l'ocultació d'informació que permet és part del disseny decidit pel programador.