Enric Granados i Campiña
Compositor i pianista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña[1] (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català. Juntament amb Albéniz, Malats i altres pianistes, va formar part de l'escola catalana moderna de piano, iniciada per Pere Tintorer.
«Enric Granados» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Enric Granados (desambiguació)». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña 27 juliol 1867 Lleida |
Mort | 24 març 1916 (48 anys) Regne Unit (Regne Unit) |
Causa de mort | Naufragi (Ofegament ) |
Dades personals | |
Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pianista |
Activitat | 1889 – |
Membre de | |
Gènere | Música clàssica i sardana |
Professors | Joan Baptista Pujol i Riu, Felip Pedrell i Sabaté i Charles-Wilfrid de Bériot |
Alumnes | Frank Marshall King, Concepció Badia i Millàs, Alícia de Larrocha i de la Calle, Rosa Sabater i Parera, Francesca Madriguera i Rodon, Mercè Moner Raguer, Rosa García Ascot i Margarida Orfila Tudurí |
Instrument | Piano |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Amparo Gal Lloberas (1892–) |
Fills | Eduard Granados Gal, Víctor Granados Gal, Soledad Granados Gal, Natàlia Granados Gal, Paquito Granados Gal |
Premis | |
És conegut per la seva obra pianística, especialment per la suite Goyescas (1911), en què va basar també l'òpera del mateix nom. Va crear una escola de piano a Barcelona, l'Acadèmia Granados, que ha produït una llarga llista de talentosos pianistes, amb figures tan rellevants com Frank Marshall i Alícia de Larrocha.[2]
Va morir en el naufragi de la nau Sussex, al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l'armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. Havia rebut l'Orde de Carles III i la Legió d'Honor francesa.[3]
El fons personal d'Enric Granados es conserva a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona: inclou l'epistolari amb cartes de Pau Casals, Enrique Fernández Arbós, Jules Massenet i d'altres.[4]