Felip Pedrell i Sabaté
Compositor, pedagog musical, musicòleg , professor i crític musical català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al segle xix.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 febrer 1841 Tortosa (Baix Ebre) |
Mort | 19 agost 1922 (81 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona): restes perdudes al fossar comú |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pedagog musical, musicòleg, crític musical |
Gènere | Òpera, sarsuela i sardana |
Estil | Romanticisme |
Professors | Joan Nin i Serra i Josep Brocà Codina |
Alumnes | Enric Granados i Campiña../... 35+ |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Parents | Carlos Pedrell (nebot) |
Gràcies als seus viatges a Itàlia i a França, Pedrell va ser el primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera. Aquest contacte va ser essencial per a definir les seves futures tendències musicals com a compositor de música culta i popular. Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la música de Wagner ja que Pedrell creia que Wagner era una figura a seguir per a un futur musical basant-se en el món clàssic i proposava una revolució de l'harmonia i de la instrumentació. També, a part d'escriure música, va estudiar la música catalana i espanyola medieval i renaixentista i tanmateix va mostrar un interès pel folklore.
Pedrell establí els primers contactes amb la musicologia a nivell internacional i fou el fundador dels estudis musicològics als Països Catalans i a Espanya. També destacà com a editor de música culta i popular, així com de reculls d'articles i treballs diversos. Amb la seva personalitat, renovà el llenguatge musical i fou l'iniciador d'un teatre líric nacional. Els seus deixebles més notables foren Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albéniz, Lluís Millet, Cristòfor Taltabull, Fèlix de Santos, Conrad Abelard Fontova i Planes[3] i Antoni Noguera.
El fons personal de Felip Pedrell es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[4]