arquitecte i professor universitari català From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Miralles i Moya (Barcelona, 25 de febrer de 1955 - Sant Feliu de Codines, 3 de juliol de 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 febrer 1955 Barcelona |
Mort | 3 juliol 2000 (45 anys) Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) |
Causa de mort | càncer de cervell |
Sepultura | Parc del Cementiri d'Igualada |
Formació | Universitat de Colúmbia Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte, catedràtic |
Ocupador | Universitat Harvard |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis |
Epònim | Enric Miralles i Moya |
---|---|
Dades | |
Tipus | fundació |
Camp de treball | arquitectura |
Forma jurídica | fundació |
Història | |
Creació | 2011 |
Governança corporativa | |
Seu |
|
Lloc web | fundacioenricmiralles.com… |
Va néixer el 1955 a Barcelona i va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), on es va graduar el 1978. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Universitat de Colúmbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d'arquitectura a les universitats en les quals havia estudiat.
Va iniciar la seva activitat professional a l'estudi arquitectònic d'Albert Viaplana i Helio Piñón, on va romandre fins al 1983. Casat amb l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on desenvolupà obres de projecció internacional. Es divorcià de l'esmentada arquitecta el 1991 i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament a l'estudi EMBT.
L'any 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d'Igualada i el 2004, per les Aules del Campus Universitari de Vigo. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura; el 1996, amb el Lleó d'Or a la Biennal de Venècia; i el 2001, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí a títol pòstum amb Benedetta Tagliabue.
Va morir el 3 de juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), a conseqüència d'un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d'Igualada, que ell mateix havia dissenyat l'any 1984.
L'any 2011 es va crear la Fundació Enric Miralles com un centre d'arquitectura i investigació contemporània, dedicat a fomentar la innovació i l'experimentació a l'àmbit de l'arquitectura i el disseny, amb l'objectiu principal de preservar el seu llegat. Des la seva creació, ha participat en projectes culturals a Barcelona i a l'estranger.[2][3][4][5] En aquest espai també s'hi desenvolupen exposicions, tallers, cursos i conferències.[6][7][8][9] El juny del 2012 es va fer la inauguració oficial amb la presència de Rafael Moneo i Oriol Bohigas, membres d'honor i de Mohsen Mostafavi, degà de la Facultat de Diseny de la Universitat Harvard.[10]
La seu es troba al Passatge de la Pau, 10 de Barcelona, en un edifici construït el 1870, que va ser rehabilitat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue el 1996, quan van decidir traslladar-se del seu estudi més antic al carrer d'Avinyó, 52 (vegeu Casa Llaurador). L'entrada es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per Miralles.[11] A la primera planta hi ha l'estudi Miralles-Tagliabue (EMBT), mentre que a la planta baixa hi ha el magatzem de les maquetes, guardades amb cura en caixes de fusta, i a l'entresòl hi ha la sala d'exposicions. Disposa també una sèrie d'espais de coworking per acollir estudiants i residències.[12] Tot i que rehabilitat, aquest lloc manté encara avui la seva essència en sostres, finestres i portes originals.[13]
El 2020, als 20 anys de la mort d'Enric Miralles, la Fundació, amb el recolzament de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, li va retre un destacat homenatge,[14] amb exposicions i altres activitats que mostraven les seves múltiples facetes com a creador: arquitecte, disenyador, fotògraf i professor, apropant la seva figura professional i humana al gran públic. Els comissaris Benedetta Tagliabue i Joan Roig i Duran van seleccionar materials originals i inèdits de l'arxiu de la Fundació.[15][16]
Algunes de les seves obres més representatives són:[17]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.