Enric el Lleó
polític alemany / From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric el Lleó - Heinrich der Löwe (alemany) - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.
Era un dels prínceps alemanys més poderosos del seu temps, fins que la casa rival de Hohenstaufen va aconseguir aïllar-lo i acabar privant-lo dels seus ducats de Baviera i Saxònia durant el regne del seu cosí Frederic I Barba-roja i el seu fill i successor Enric VI.
Al zenit del seu poder, Enric havia governat sobre un vast territori que s'estenia des del Mar del Nord i el Mar Bàltic fins als Alps, i de Westfàlia fins a Pomerània. Enric va obtenir aquest gran poder gràcies tant pel seu enginy polític i militar com per les herències rebudes dels seus quatre avis.