Epitafi de Basili II
From Wikipedia, the free encyclopedia
El llarg regnat de l'emperador bizantí Basili II Bulgaròcton (976-1025) va veure guerres contínues tant en l'est (contra els àrabs) com a l'oest (contra els búlgars).[1] Basili II, un autèntic soldat emperador, va dirigir en persona la majoria de campanyes, cosa que es reflecteix en el seu epitafi. La subjugació total de l'estat búlgar li va valer l'epítet de «Bulgaròcton». Inicialment, anava a ser soterrat en el darrer sarcòfag disponible en la rotonda de Constantí I el Gran a l'església dels Sants Apòstols de Constantinoble. Després, però, Basili li va demanar al seu germà i successor Constantí VIII ser enterrat a l'església de Sant Joan el Teòleg, a Hébdomon, un suburbi fora de muralla de Constantinoble que tradicionalment era un important campament militar i plaça d'armes. L'epitafi d'aquesta tomba celebrava les campanyes i victòries de Basili. El text sobreviu en diferents variants, i l'autoria i data no en són clares. És atribuït per un manuscrit del segle xiv a Miquel Psel·los.