Equació de van der Waals
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'equació de van der Waals és una funció d'estat introduïda pel físic holandès Johannes Diderik van der Waals en la seva tesi doctoral l'any 1873,[1] i fou la primera que intentà d'explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat representada pel model de gas ideal. Per la formulació d'aquesta equació, van der Waals fou guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1910.[2] Té la forma:
on:
- , és la pressió del gas contingut dintre d'un recipient.
- , és el volum molar, això és el volum del recipient que conté el gas dividit pel nombre de mols del gas, .
- , és la temperatura absoluta del gas.
- , és la constant dels gasos.
- , és una constant que té en compte la cohesió entre les molècules deguda a les forces de van der Waals.
- és una constant que té en compte el volum total de les molècules.
Des d'un punt de vista termodinàmic, aquestes constants, i , depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular. Tot i representar una gran millora envers l'equació del gas ideal, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants i depenen igualment de la temperatura.[3]