Estació de Roma Termini

L'Estació de Roma Termini (en italià: Stazione di Roma Termini) és la principal estació de ferrocarril de Roma i de tot Itàlia. L'estació deu el seu nom a les Termes de Dioclecià, les quals són molt properes a l'estació.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Roma Termini
Vista exterior de l'edifici principal
Informació general
Adreça	Piazzale dei Cinquecento, S/N
Municipi	Esquilino (Itàlia)
Serveis
Operador	Trenitalia
Propietari	Rete Ferroviaria Italiana Grandi Stazioni
Nombre vies	29
Data obertura	1862
Passatgers	150.000.000 per any
Línies i serveis
Servei ferroviari	, , , , , , ,
Enllaços
Intercanvis	Estació de metro Termini
	Autobús urbà
	Troleibús de Roma
41° 54′ 02″ N, 12° 30′ 06″ E
Nom en la llengua original	(it) stazione di Roma Termini
Epònim	Termes de Dioclecià
Dades (Edifici)
Arquitecte	Angiolo Mazzoni Achille Pintonello Eugenio Montuori Annibale Vitellozzi
Dedicat a	Joan Pau II
Característiques
Estat d'ús	en funcionament
Estil arquitectònic	racionalisme arquitectònic
Altitud	59 m

L'estació ofereix serveis regulars a totes les principals ciutats italianes i també serveis internacionals diàriament a París, Múnic, Ginebra, Basilea i Viena. També ofereix serveis d'alta velocitat a Milà, Florència, Nàpols, Bolonya i Torí principalment. Cada dia hi passen més de 850 trens i més de 450.000 passatgers, convertint-se en l'estació més transitada d'Itàlia i la segona més transitada d'Europa, després de l'Estació de París Nord.

Història

El 25 de febrer de 1863, el Papa Pius IX va inaugurar una primera estació temporal com a parada final de les línies Roma-Frascati, Roma-Civitavecchia i Roma-Ceprano. Les dues primeres línies tenien estacions separades en altres parts de la ciutat, i com que la tercera línia estava en desenvolupament, la ciutat va decidir construir una única estació central per a totes les línies, oposant-se al model ferroviari de París amb diferents estacions terminals per a cada línia o direcció. La vil·la Montalto-Peretti, propietat del cardenal Felice Peretti, va ser elegida com a nou emplaçament per a construir la nova gran estació central, la qual va passar a anomenar-se Stazione Centrale delle Ferrovie Romane (Estació Central de les Línies Romanes). L'estació permanent va ser dissenyada per l'arquitecte Salvatore Bianchi i es va acabar de construir l'any 1874.

L'any 1937, com a part del pla de l'Exposició Universal de 1942, es va decidir construir una nova estació que substituiria aquesta. El projecte no es va poder acabar mai a causa de l'inici de la Segona Guerra Mundial. L'antiga estació va ser destruïda i part de la nova estació va ser construïda, però els treballs es van interrompre el 1943 quan el govern feixista italià va sortir del poder.

Enllaços externs

• Trenitalia (italià)(anglès)
• Informació de l'estació a Grandi Stazioni Arxivat 2014-11-11 a Wayback Machine. (italià)(anglès)
• Informació de l'estació a Stazioni del Mondo (italià)