Sixt V

Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto^[1] en ser escollit papa de Roma.^[2]

Sixt V

Biografia
Naixement	(it) Felice Piergentile 13 desembre 1521 Grottammare (Itàlia)
Mort	27 agost 1590 (68 anys) Roma
Causa de mort	malària
Sepultura	Tomb of Sixtus V (en) , Paoline Chapel (en)
227è Papa
24 abril 1585 – 27 agost 1590 ← Gregori XIII – Urbà VII →
Bisbe de Fermo
17 desembre 1571 – 14 agost 1577 ← Lorenzo Lenzi – Domenico Pinelli → Diòcesi: bisbat de Fermo
Bisbe de Sant'Agata de' Goti
15 novembre 1566 – ← Giovanni Beraldo – Vincenzo Cisoni → Diòcesi: bisbat de Sant'Agata de' Goti
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	bisbe catòlic (1567–), sacerdot catòlic (1547 (Gregorià)–), diaca transitori (1540 (Gregorià)–)
Ocupador	Universitat de Bolonya
Orde religiós	Orde de Frares Menors Conventuals
Consagració	Antonio Lauro
Participà en
21 abril 1585	conclave de 1585
12 maig 1572	conclave de 1572
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Piergentile Peretto   i Marina
Germans	Maria Felice Mignucci Peretti Camilla Peretti, Marchesa di Venafro
Parents	Michele Peretti, nebot Alessandro Damasceni Peretti, nebot Flavia Peretti Damasceni, neboda Francesco Peretti di Montalto, besnebot
Signatura

Va entrar en religió des de ben jove, a l'orde dels franciscans. Va ser inquisidor general de Venècia.^[3] Afrontat políticament amb Gregori XIII, va viure gran part del seu període de cardenal reclòs a les seves residències. Políticament va obstaculitzar el predomini castellà a Itàlia i impedir l’accessió al tron a Enric IV de França (1585).^[1]

El seu pontificat destaca per l'atenció a les finances, que va sanejar després de dècades de malbaratament, i per l'ajuda a la millora de la traducció Vulgata de la Bíblia, durant segles l'única autoritzada per al lectorat catòlic. Va contribuir també a l'auge del moviment de la Contrareforma i a l'ornament de la ciutat de Roma. El 1587 va instituir la figura del promotor fidei, conegut com l'advocat del diable, el fiscal dels processos de canonització.

També cal destacar que va acabar amb el famós malfactor Alfons Piccolomini (1549-1591), que durant molts anys va devastar els Estats pontificis.