Estatut de Roma

L'Estatut de Roma és l'instrument constitutiu de la Cort Penal Internacional. Va ser adoptat a la ciutat de Roma, el 17 de juliol de 1998, durant la Conferència Diplomàtica de Plenipotenciaris de les Nacions Unides sobre l'establiment d'una Cort Penal Internacional.^[1]

Estatut de Roma

41° 53′ N, 12° 29′ E
Tipus	tractat internacional
Data	17 juliol 1998
Data de publicació	17 juliol 1998
Entrada en vigor	1r juliol 2002
Localització	Roma
Estat	Itàlia
Dipositari	Secretari General de les Nacions Unides
Llengua del terme, de l'obra o del nom	francès, anglès, castellà, rus, àrab i mandarí estàndard
Efectes	Tribunal Penal Internacional
Obra completa a	legal.un.org…

Membres i signants de l'Estatut de Roma

  Estat membre

  Signatura no ratificada

  Estat membre i després retirat

  Signant i després retirada la signatura

  Estat no membre ni signant

Durant la Conferència, els Estats Units, Israel i la Xina van fer causa comuna en contra d'aquest. Malgrat això tant Israel com els Estats Units van signar però no van ratificar el Tractat. De fet, la signatura per la part nord-americana la va realitzar l'expresident Bill Clinton només un dia abans de deixar el poder a George W. Bush.^{[cal citació]}

Estats Units va proposar que l'ús militar de nens no fóra considerada un crim de guerra, proposta que va ser tombada.^[2]

Malgrat l'experiència internacional en subscripció de tractats multilaterals, el mateix estatut fixà un alt quorum per a la seva entrada en vigència (60 països). No obstant això, el procés va ser summament ràpid, partint per Senegal fins que deu països en conjunt van dipositar davant la Secretaria General de les Nacions Unides l'instrument de ratificació l'11 d'abril de 2002. L'Estatut va entrar en vigència l'1 de juliol del 2002.

El 28 d'octubre de 2005 Mèxic va ser el centèsim país en ratificar l'Estatut.

Estructura

L'Estatut s'estructura de la següent forma:

• Preàmbul
• Part I: De l'establiment de la cort (Articles 1-4)
• Part II: De la competència, l'admissibilitat i el dret aplicable (5-21)
• Part III: Dels principis generals de dret penal (22-33)
• Part IV: De la Composició i administració de la cort (34-52)
• Part V: De la investigació i l'enjudiciament (53-61)
• Part VI: Del Judici (62-76)
• Part VII: De les Penes (77- 80)
• Part VIII: De l'Apel·lació i la revisió (81-85)
• Part IX: De la cooperació internacional i l'assistència judicial (86-102)
• Part X: De l'execució de la pena (103-111)
• Part XI: De l'Assemblea dels estats parts (112)
• Part XII: Del finançament (113-118)
• Part XIII: Clàusules finals (119-128)

Referències

1. García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 114. ISBN 84-934837-4-5.
2. García Sotelo, 2006, p. 118.

Enllaços externs

• Text de l'Estatut de Roma (en PDF) (castellà)
• Seu d'IIC Now! en favor de l'Estatut de Roma