Estrella de seqüència principal de tipus B
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una estrella de seqüència principal de tipus B (BV) és una estrella de seqüència principal (de combustió d’hidrogen) de tipus espectral B i de classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen de 2 a 16 vegades la massa del Sol i temperatures superficials d'entre 10.000 i 30.000 K. Les estrelles de tipus B són extremadament lluminoses i blaves.[1] Els seus espectres tenen heli neutre, fet que destaca més a la subclasse B2, i línies d'hidrogen moderades. Alguns exemples inclouen Regulus i Algol A.[2]
Aquesta classe d’estrelles es va introduir amb la seqüència d’espectres estel·lars de Harvard i es va publicar al Catàleg d'Estrelles Brillants revisat de Harvard. La presència de línies d'heli no ionitzades amb l'absència d'heli ionitzat individualment al tram blau-violeta de l'espectre van definir les estrelles de tipus B. Totes les classes espectrals, inclosa la tipus B, es van subdividir amb un sufix numèric que indicava el grau en què s'apropaven a la següent classificació.[3][4] Per això B2 suposa 1/5 del tipus B al tipus A.
Més tard, però, espectres més refinats van mostrar línies d'heli ionitzat per a estrelles de tipus B0. De la mateixa manera, les estrelles A0 també mostren línies febles d'heli no ionitzat. Catàlegs posteriors d’espectres estel·lars van classificar les estrelles en funció de les forces de les línies d’absorció a freqüències específiques, o comparant les forces de les diferents línies. Així, al sistema de classificació MK, la classe espectral B0 té la línia a la longitud d'ona 439 nm sent més forta que la línia a 420 nm.[5] La sèrie Balmer de línies d'hidrogen es fa més forta a través de la classe B, i després arriba al tipus A2. Les línies de silici ionitzat s’utilitzen per determinar la subclasse de les estrelles de tipus B, mentre que les línies de magnesi s’utilitzen per distingir entre les classes de temperatura.[4]
Les estrelles de tipus B no tenen corona i no tenen zona de convecció a la seva atmosfera exterior. Tenen una taxa de pèrdua de massa més alta que les estrelles més petites, com el Sol, i el seu vent estel·lar té velocitats d’uns 3.000 km/s.[6] La generació d’energia en estrelles de tipus B de seqüència principal prové del cicle CNO de fusió termonuclear. Com que el cicle CNO és molt sensible a la temperatura, la generació d'energia es concentra molt al centre de l'estrella, cosa que dona lloc a una zona de convecció al voltant del nucli. Això es tradueix en una barreja constant del combustible d'hidrogen amb el subproducte d'heli de la fusió nuclear.[7] Moltes estrelles de tipus B tenen una velocitat de rotació ràpida, amb una velocitat de rotació equatorial d’uns 200 km/s.[8]
Tipus espectral | Radi solar | Massa solar | Temperatura efectiva (K) | Gravetat (log g) |
---|---|---|---|---|
B0V | 10 | 17 | 30,000 | 4 |
B1V | 6.42 | 13.21 | 25,400 | 3.9 |
B2V | 5.33 | 9.11 | 20,800 | 3.9 |
B3V | 4.8 | 7.6 | 18,800 | 4 |
B5V | 3.9 | 5.9 | 15,200 | 4 |
B6V | 3.56 | 5.17 | 13,800 | 4 |
B7V | 3.28 | 4.45 | 12,400 | 4.1 |
B8V | 3 | 3.8 | 11,400 | 4.1 |
B9V | 2.7 | 3.29 | 10,600 | 4.1 |