Regulus

Regulus (Alfa del Lleó / α Leonis) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Lleó, amb una magnitud aparent d'1,36 i està situada a uns 77,5 anys llum del sistema solar.

Regulus
Tipus	sistema estel·lar triple i estrella de navegació
Constel·lació	Lleó
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	24 pc
Magnitud absoluta	−0,52
Massa	3,8 M☉
Ascensió recta (α)	10h 8m 22.5s[1]
Declinació (δ)	11° 58' 1.992''[1]
Format per	Regulus HD 87884 Regulus C (en)
Catàlegs astronòmics
PMSC 10030+1227 (MSC - a catalogue of physical multiple stars) WDS J10084+1158A,BC (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) CCDM J10083+1159ABC (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)

Es tracta d'una estrella relativament jove, de només uns pocs centenars de milions d'anys, amb una massa unes tres vegades superior a la solar. Gira sobre si mateixa molt ràpidament, en només unes 16 hores, cosa que provoca que tingui una forma considerablement oblata, i que els pols siguin força més calents i brillants que l'equador. Cal destacar que, si giravoltés només un 10% més ràpid, la seva pròpia gravetat no seria capaç d'evitar que es desintegrés.

Regulus està acompanyada per dues estrelles que formen per si mateixes un sistema binari: Regulus B (de magnitud 8,1) i Regulus C (de magnitud 13), separades unes 100 ua de l'estrella principal (equivalent a un angle de 4,2").

El seu nom en llatí significa 'reietó' o 'príncep'. També es coneix amb el nom de Cor Leonis ('el cor del lleó') o amb el seu equivalent derivat de l'àrab Kabelaced o Al Kalb Al Assad, de القلب الأسد (al-qalb[u] al-´asad).

Referències

1. «MSC - a catalogue of physical multiple stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, juliol 1997, pàg. 75-84. DOI: 10.1051/AAS:1997181.