Estructura del sòl
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estructura del sòl és un estat del sòl que està determinat per com els grànuls de sòl individuals s'agreguen i de com s'organitzen els porus entre ells. L'estructura del sòl té una gran influència en els moviments d'aire i aigua, l'activitat biològica, el creixement de les arrels i l'emergència de les llavors.
L'estructura depèn de com s'ha desenvolupat el sòl; les condicions mediambientals sota les quals s'ha format;els minerals argilosos que presenta, la matèria orgànica que hi ha; i la història recent del maneig del sòl (per exemple agricultura o forestal).
Charman & Murphy (1998) consideren que el sòl té una bona estructura des del punt de vista de l'agricultura quan es té la condició d'estar agregat i la relació entre densitat i alta porositat és baixa. Però no hi ha una definició estricta sobre la bona estructura del sòl. Es pot dir però que un sòl amb bona estructura serà capaç de mantenir una robusta activitat biològica, emmagatzemament i transmissió de l'aigua, els gasos, els nutrients i l'energia i proporcionarà espais adequats pels intercanvis biològics i bioquímics.
L'agregació de les partícules primàries del sòl n'és un determinant crític de l'estructura. Els col·loides de l'argila (amb partícules de menys de 2 micròmetres de diàmetre) tenen un paper significant rol en l'agregació en tot el marge de partícules del sòl (Leeper & Uren, 1993). L'adhesió entre partícules es fa per la via de les forces electroestàtiques (floculació) o de les substàncies cimentants, com és la matèria orgànica i alguns minerals.
Altres factors importants són: l'estabilitat dels agregats sota la pluja i les secades; l'estabilitat dels agregats a les alteracions físiques; la fabricació i naturalesa dels agregats; i la forma del perfil del sòl (referit a les variacions en les capes a través dels perfils del sòl).