Estudis de gènere
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els estudis de gènere són un camp acadèmic interdisciplinari dedicat a analitzar la identitat de gènere i la representació de gènere.
No s'ha de confondre amb Teoria feminista. |
Els estudis de gènere es van originar en l'àmbit dels estudis de la dona, relacionats amb les dones, el feminisme, el gènere i la política.[1][2] El camp ara es solapa amb els estudis queer i els estudis de l'home. De vegades, els estudis de gènere es complementen amb l'estudi de la sexualitat. El seu ascens a la prominència, sobretot a les universitats occidentals després de 1990, va coincidir amb l'auge de la desconstrucció.[3]
Les disciplines que contribueixen amb freqüència als estudis de gènere inclouen els camps de la literatura, la lingüística, la geografia humana, la història, les ciències polítiques, l'arqueologia, l'economia, la sociologia, la psicologia, l'antropologia, el cinema, la musicologia, els estudis del mitjans de comunicació,[4] el desenvolupament humà, el dret, la salut pública, i medicina.[5] Els estudis de gènere també analitzen com la raça, l'ètnia, la ubicació, la classe social, la nacionalitat i la discapacitat s'entrecreuen amb les categories de gènere i sexualitat.[6][7]
Sobre el gènere, Simone de Beauvoir va dir: «Una persona no neix dona, una persona esdevé una dona».[8] Aquesta visió estableix que, en els estudis de gènere, el concepte «gènere» s'utilitza sovint per referir-se a les construccions socials i culturals de la masculinitat i la feminitat, més que als aspectes biològics del sexe masculí o femení. No obstant això, no tota la comunitat teòrica sobre el gènere està d'acord amb aquesta afirmació. Gran part de la comunitat sociòloga està d'acord amb la perspectiva de Beauvoir, però hi ha també altres persones amb teories oposades, com ara el psicoanalista Jacques Lacan o feministes com Judith Butler.[9]
El gènere és pertinent per a moltes disciplines, com ara la teoria literària, els estudis teatrals, la teoria del cinema, la teoria de la performance, la història de l'art contemporani, l'antropologia, la sociologia, la sociolingüística i la psicologia. Tanmateix, aquestes disciplines de vegades difereixen en els seus enfocaments sobre com i per què s'estudia el gènere. En política, el gènere es pot veure com un discurs fonamental que els actors polítics utilitzen per posicionar-se en una varietat de qüestions.[10] Els estudis de gènere també són una disciplina en si mateixa, que incorpora mètodes i enfocaments d'una àmplia gamma de disciplines.[11]
Molts camps van arribar a considerar el «gènere» com una pràctica, de vegades referida com una cosa performativa.[12]
La teoria feminista de la psicoanàlisi, articulada principalment per Julia Kristeva[13] i Bracha L. Ettinger[14] (i informada tant per Sigmund Freud com per Jacques Lacan), i la teoria de les relacions d'objecte, és molt influent en els estudis de gènere.[15][16][17][18]