Evangeli de Tomàs
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Evangeli de Tomàs, també anomenat Evangeli copte de Tomàs o Evangeli gnòstic de Tomàs, és un evangeli apòcrif que conté 114 dites atribuïdes a Jesús de Natzaret. Es va conservar en un papir manuscrit en llengua copta, descobert el 1945 a la localitat egípcia de Nag Hammadi, i és l'escrit més conegut dels que formen el conjunt de Manuscrits de Nag Ammadi. Existeixen dubtes sobre la seva data de composició. Algunes de les dites d'aquest evangeli s'assemblen als dels evangelis canònics de Marc, Mateu, Lluc i Joan; d'altres eren desconegudes fins al seu descobriment.
No s'ha de confondre amb Evangeli del Pseudo-Tomàs. |
Nag Hammadi Codex II, foli 32, principi de l'Evangeli de Tomàs. | |
Tipus | evangeli apòcrif del Nou Testament, obra literària i evangeli apòcrif |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | copte |
Publicació | mil·lenni I 1956 |
Creació | d. mil·lenni I (<segle II) |
Dades i xifres | |
Gènere | evangeli |
Sèrie | |
Part de | Manuscrits de Nag Hammadi i Nag Hammadi Codex II (en) |
Una qüestió complicada de resoldre és la del caràcter ideològic de l'obra. Hi ha autors que consideren que el text és gnòstic, remarcant el paper que té la gnosi o coneixement en el text, i el rebuig de les coses mundanes. Altres autors diuen que no hi ha res específicament gnòstic en el text, i que els aspectes assenyalats es poden explicar dins del marc del cristianisme sirià, on l'ascetisme va tenir durant els primers segles del cristianisme, una gran importància.