Expansionisme japonès
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Expansionisme japonès va ser la ideologia nacionalista japonesa que va desenvolupar i es reflecteix en els primers signes d'expansionisme polític del país. Al 1894 - 1895, durant la Primera Guerra Sinojaponesa militarment derrotant l'imperi xinès: la guerra va acabar amb el Tractat de Shimonoseki, pel qual Japó annexa a Taiwan i diversos altres territoris, també el protectorat japonès de Corea, que la Xina va haver de reconèixer la independència. El pressupost del govern japonès va augmentar bruscament entre 1893 i 1897 de 89 a 240,5 milions de iens dels quals el 55% és en l'últim any dedicat al pressupost de defensa.[1]
Al 1904 - 1905, la Guerra Russojaponesa va acabar amb la victòria del Japó sobre la Rússia imperial: a la vegada que va preservar el seu domini de Corea i els seus interessos econòmics a Manxúria, Japó s'auto proclama com una gran potència mundial, capaç de derrotar militarment un país occidental líder. La major participació del Japó en la repressió de la Rebel·lió dels bòxers i l'establiment del protocol de pau dels boxers el permeten a l'Imperi japonès enfortir encara més la seva influència a la Xina.
Políticament, cobreix el període des de l'Ordre de la Restauració el 3 de gener de 1868, passant per l'expansió del Japó per l'oceà Pacífic i l'oceà Índic, fins a la rendició formal el 2 de setembre de 1945, quan es va signar l'Instrument de Rendició. Durant aquest període de 77 anys va ser governat per l'Emperador del Japó Tennō, el que va seguir una política imperialista. Constitucionalment, es refereix al període del 29 de novembre de 1890 fins al 3 de maig de 1947.