Favrile

El favrile és un tipus de vidre artístic iridescent dissenyat per Louis Comfort Tiffany. Va ser patentat el 1894 i produït per primer cop el 1896. Difereix d'altres vidres iridescents perquè el color està incorporat en el mateix vidre, i compta amb diferents coloracions. El favrile va ser utilitzat en les vitralls Tiffany.

Mostres en vidre Favrile de 1896-1902

Història

Tiffany va fundar la seva primera empresa de vidres el 1892 i la va anomenar Tiffany Glass and Decorating Company.^[1][2] La fàbrica, Tiffany Furnaces, estava situada a en Corona, Queens, Nova York i va ser dirigida per l'immigrant anglès especialitzat Arthur J. Nash.^[3] Va ser aquí on Tiffany va crear el seu mètode únic de tractament del vidre: el tractament de vidre fos amb òxids metàl·lics que són absorbits pel vidre i creen un luxós efecte de superfície iridescent.

Tiffany va obtenir la patent pel vidre favrile el 1894,^[4] i els primers objectes van ser fets el 1896.^[5]

El 1865, Tiffany va viatjar a Europa, i a Londres va visitar The South Kensington Museum, més tard rebatejat com Victoria and Albert Museum, que comptava amb una extensa col·lecció de vidre romà i sirià i que li va produir una profunda impressió. Va admirar la coloració del vidre medieval i va quedar convençut que la qualitat del vidre contemporani podria ser millorada.

A l'Exposició Universal de París de 1900, el favrile va guanyar el gran premi de l'exposició.^[6]

Disseny

El favrile és diferent d'altres vidres iridescents perquè el seu color no està només en la superfície, sinó integrat en el vidre.^[7] El nom comercial original va ser fabrile, derivat d'una paraula en anglès antic que significava "forjat a mà" o artesania.^[8] Tiffany més tard la va canviar a favrile "que sonava més bé".^[9]

Alguns dels colors presents al vidre favrile són l'"or lustre", "roig samian", "blau mazarin", "tel-al-amana" (o blau Turquesa), i aiguamarina.^[10]

Utilització

El Favrile va ser el primer vidre artístic utilitzat en vitralls de finestres, a partir dels dissenys d'estil Tiffany.^[5] El vidre favrile també forma part d'un gran rellotge ornamental a l'edifici Guardian de Detroit.^[11]

Referències

1. Pevsner 2005, p. 98
2. Craven 2003, p. 325
3. Lehmann 1918, p. 115
4. Duncan 2003, p.19
5. Tutag & Hamilton 1987, p. 152
6. Burlingham 2002, p. 89
7. Von Drachenfels 2000, p. 275
8. Hesse 2007, p. 100
9. Warmus 2001, p.68
10. Lehmann 1918, pp. 117-118
11. Tutag & Hamilton 1987, p. 137

Bibliografia

• Burlingham, Michael John. Behind Glass: A Biography of Dorothy Tiffany Burlingham. Other Press, 2002, p. 364. ISBN 1-59051-010-0.
• Craven, Wayne. American Art: History and Culture. McGraw-Hill Professional, 2003, p. 687. ISBN 0-07-141524-6.
• Hesse, Rayner W. Jewelrymaking Through History: An Encyclopedia. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 220. ISBN 0-313-33507-9.
• Lehmann, Helen Mary. The Glassware Department. Ronald Press, 1918, p. 161.
• Pevsner, Nikolaus. Pioneers of Modern Design: From William Morris to Walter Gropius. 4th. Yale University Press, 2005, p. 192. ISBN 0-300-10571-1.
• Tutag, Nola Huse; Hamilton, Lucy. Discovering Stained Glass in Detroit. Wayne State University Press, 1987, p. 166. ISBN 0-8143-1875-4.
• Von Drachenfels, Suzanne. The Art of the Table: a Complete Guide to Table Setting, Table Manners, and Tableware. Simon and Schuster, 2000, p. 592. ISBN 0-684-84732-9.
• Warmus, William. Louis Comfort Tiffany. New York: Wonderland Press ; H.N. Abrams, 2001. ISBN 978-0-8109-5828-9.

Enllaços externs

• Louis Comfort Tiffany and Laurelton Hall: an artist's country estate, catàleg de l'exposició del Museu Metropolità de Biblioteques d'Art, el qual conté material en vidre favrile.